Els fonaments del monestir

Des de fa tres anys, a Sant Feliu de Guíxols s'han endegat una sèrie de campanyes arqueològiques que tenen com a objectiu resseguir la història del monestir. Amb aquesta voluntat, des del passat 27 de setembre s'ha iniciat una nova intervenció que té lloc a la porta lateral de l'església i que, properament, afectarà els sectors propers al camí de ronda del monestir i les torres del Fum i del Corn. Els treballs, promoguts per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, i que compten amb el finançament de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el marc del pla de monuments, estan coordinats pel Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, la direcció científica dels quals està a càrrec de la Universitat de Girona.

El director de la campanya, Lluís Palahí, va voler destacar a aquest diari la “complexitat” d'aquest jaciment en què les troballes, sovint, se superposen d'una època a una altra. Precisament, Palahí, després de poc més d'una setmana d'excavacions va avançar que “les darreres troballes al cementiri parroquial, que comprèn des de la Porta Ferrada fins a aquest tram, són més actuals del que ens pensàvem”. Entre altres descobertes, va indicar que s'han trobat “amb una estructura de dimensions potents, un mur que caldrà estudiar”.

Pendents de sondejar altres sectors vinculats a la fase romànica del monestir, hi ha previst que d'aquí aproximadament dos mesos –que és el que han de durar les excavacions– es tinguin molts més resultats. Aleshores, els arqueòlegs donaran a conèixer més dades que permetran continuar escrivint la història del que és un dels monuments més importants de la ciutat.