Shakespeare ‘gore'
Propeller explora els confins del mal en una sanguinària versió de ‘Ricard III'
Peter Hall s'exclou del “negoci de la mediocritat” per defensar la seva versió “extrema”
Shakespeare ja no està per florilegis: a Ricard III, el mal té nom i la sang és vermella, i a Peter Hall, director de la Propeller Theatre Company, només li faltava un text d'aquesta violència per tornar a explorar els límits de l'experiència escènica amb una adaptació gòtica que no eludeix el fàstic ni l'humor negre. El muntatge, que arriba avui i demà al Teatre Municipal de Girona (21 h), dins del Festival Temporada Alta i en estrena a l'Estat espanyol, està ambientat en una mena d'hospital victorià que accentua la imatge sinistra i inquietant del més fascinant i diabòlic dels reis de Shakespeare, un Ricard III que conspira, assassina, turmenta i enganya en el seu implacable ascens cap al tron. Peter Hall, director d'aquesta companyia britànica que recupera l'esperit elisabetià de reservar tots els papers, tant femenins com masculins, exclusivament a actors, ha comparat la seva posada en escena, “molt física i d'un horror explícit”, amb el manga japonès, tot i que ha advertit que l'obra de Shakespeare és prou rica per contenir, “al costat de la naturalesa terrorífica del personatge, una ironia molt còmica”.
En la presentació, ahir, de l'obra, Hall va voler deixar clar que ell no pertany al “negoci de la mediocritat”, i que a l'hora de planificar els seus muntatges, no busca “passar un vespre agradable, sinó transmetre experiències extremes, tant en l'aspecte emocional com en l'intel·lectual”. L'actor Richard Clothier, en el vuitè paper que interpreta per a la Propeller, ha estat l'encarregat de ficar-se a la pell d'un dels grans malvats de la història del teatre, i ho ha assumit amb alegria: “Poder representar un caràcter d'aquest tipus, sense consciència, és meravellós.” Clothier admet que aquesta és la versió més gore en què ha pres part a la seva vida, “amb sang i testosterona pertot arreu”. A Dominic Tinghe, en canvi, li ha tocat convertir-se en dona per interpretar la reina Elisabet, però aclareix que en cap moment intenta recalcar el fingiment impostant la veu: el vestuari ja proporciona la il·lusió de feminitat; la resta, diu, ho fan ”l'emoció i el text”. La Propeller, que ja va portar a Temporada Alta Conte d'hivern (2005) i L'amansiment de la fúria (2007), farà pujar a l'escenari del Teatre Municipal de Girona catorze actors que fan també de músics.
