“Els petits encara mimem els autors”

Al principi teníem un projecte molt ambiciós i ara som més realistes. Per exemple, volíem fer una col·lecció de literatura de viatges que no s'ha fet. Vam començar publicant narrativa en català i en castellà –volíem arribar a tot arreu–, i una col·lecció de biografies il·lustrades de personatges catalans, Vides i llegats, que va engegar amb una de dedicada a Lola Anglada. Poc temps després van encetar unes monografies d'art, La roda de Faistos, amb un llibre que per a nosaltres ha estat el rei, Les Menines de Picasso. Aleshores ens van arribar bons llibres de poesia i vam encetar una col·lecció que és el nostre buc insígnia, Mitilene, perquè publica els millors poetes catalans. Amb el temps vam fer calaix de sastre amb llibres que no encaixaven enlloc, Fora de Col·lecció, però en veure que s'anava engruixint vam crear la col·lecció d'assaig, Cronos, i al final la infantil, Lola Anglada. Publiquem uns vint llibres l'any entre digital i paper. Algunes col·leccions són més rentables que d'altres, però entre elles es compensen. Totes, però, tenen autors que han aconseguit fidelitzar els lectors, com ara Agustí Pons, Màrius Sampere o Antoni Clapés.

A banda del llibre de Les Menines de Picasso, amb deu mil exemplars venuts entre català, castellà i anglès, El preu de ser catalans, de la Patricia Gabancho, amb disset mil exemplars venuts. La novel·la és més difícil de vendre i és el nostre desengany. Tot i tenir molt bons autors tant en català com en castellà, la competència és terrible i no podem lluitar amb els grans grups per l'espai, la difusió... Per exemple, l'Olga Xirinacs és una gran escriptora, però no ven. En castellà, fora de Catalunya, no et coneix ningú i és molt difícil penetrar en el mercat espanyol.

Quan vam començar fa deu anys ja es publicava molt, però sempre hi ha llibres que tenen fortuna, com ara Olor de colònia, de gent que no havia escrit res abans i es dóna a conèixer gràcies al boca-orella. Un llibre triomfa gràcies a una suma de factors del tot imprevisibles.

Ha servit perquè els petits ens poséssim en contacte. Ara fem un dinar de tant en tant i posem en comú els nostres problemes. Mirem com ens podem promocionar conjuntament. Pel llibre digital ens hem aplegat sota la plataforma d'Edi.cat amb Bromera, Cossetània i Angle. Entre els editors petits no ens veiem com a competència, sinó com a companys. Els correctors, els traductors, els lectors que treballen per als grans grups tenen uns terminis i unes tarifes inimaginables. En canvi, els petits encara mimen els autors, els lectors, el correctors i els traductors. Molts autors prefereixen publicar amb petits segells pel tracte més familiar.

Nosaltres treballem amb Firex i no ens va afectar, però realment és un problema greu perquè suposa gairebé el 60% del preu del llibre. Conec editorials que es troben en una situació molt complicada pel tancament de l'Arc de Berà i no han tret cap llibre més. La distribució és tan important que els grans grups s'autodistribueixen.

Permet conèixer gent interessant, tant autors com llibreters i periodistes. També m'ha permès llegir moltíssim i veure que la gent escriu, escriu molt, té una gran necessitat de comunicar, ja sigui el senyor gran que explica la seva experiència a la guerra o bé gent que narra la seva intimitat i es despulla en els seus escrits. De vegades els has de dir que no els pots publicar perquè finalment una editorial és un negoci i al principi m'agafaven mals de panxa.

Continuar treballant la col·lecció d'assaig i consolidar la de poesia, que ja la tenim tota tancada per a l'any vinent amb títols de Susanna Rafart, Anna Aguilar i Ernest Farrés. A més, volem mirar d'entrar en el mercat espanyol perquè tenim novel·les molt bones en castellà.