La Paquita, al TNC
La Paquita és un aparell totèmic amb el qual el quartet d'artistes (s'intercalen fent acrobàcies i posant música en directe a l'escena) juguen a l'espectacle Plecs. És una peça mòbil de corda fluixa, ideada durant tres anys per Manolo Alcántara, que permet experimentar una versió nova de la disciplina circense. Des d'avui i fins al 2 de gener actuen a la Sala Petita del TNC. Es tracta d'un espectacle per a tots els públics. La companyia avisa que, si una peça de circ clàssica està pensada perquè hi vagin els nens acompanyats dels pares, en aquesta són els nens els que poden acompanyar els adults. Plecs, estrenada a la fira Trapezi d'aquest mes de maig, només ha fet set funcions, fins ara. Amb aquest curt recorregut ja va rebre fa uns dies el premi FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals. Ja hi ha compromesa una gira de 16 actuacions, 9 a Catalunya i les altres 7 a l'Estat espanyol i França.
Alcántara és un artista al qual ja ha deixat d'interessar el “més difícil encara”. Ara es decanta per continuar fent servir la tècnica però a partir d'evocar unes imatges o un ambient a escena. Xavier Erra, coautor de la idea original, s'allunya de l'obsessió de fer una dramatúrgia narrativa en el circ contemporani: “Si el teatre és la narrativa, el circ és poesia”; juguen amb elements simbòlics. Xabi Eliçagaray (arquitecte, que pinta i ha compost els temes musicals que interpreta), Claudio Inferno i Karl Stets acompanyen Alcántara a escena.
