Cultura

Crítica

jazz

Un músic modèlic en la seva espècie

Hi ha músics que són pol d'atracció per la seva originalitat, energia o capacitat de risc. En el cas del saxofonista Jerry Bergonzy, però, cap d'aquestes variables entra en joc a l'hora de valorar les virtuts que el converteixen en referent. No obstant això, en els seus concerts és habitual veure entre el públic una notable representació d'estudiants de saxo i de jazz en general amb les oïdes ben obertes i atents a cada fraseig de la seva interpretació. I així es va poder refrenar una vegada més la nit de divendres a la cava del Jamboree, on la proporció d'aficionats i de músics en formació es va repartir els seients de la sala. Bergonzi no aporta una sonoritat nova, tampoc inflama el seu instrument amb una bufera descomunal i si es tracta d'experiments i provatures sembla clar que és el vessant unamunaú “que inventin els altres”. Ara bé, l'elegància, la classe, l'estil, la transparència i la fidelitat amb què el músic nord-americà ha aconseguit preservar les essències de l'idioma del jazz sense afectacions ni inflexions de cap mena fan d'ell un músic absolutament modèlic en la seva espècie. En companyia d'un quartet en què la trompeta de Phil Grenadier –germà del contrabaixista de Brad Mehldau, Larry Grenadier– va exercir de segon solista, Bergonzi va lliurar una d'aquelles sessions musicalment impecables en què l'única sorpresa va ser veure com en diferents peces es va asseure al piano per subratllar l'harmonia o la melodia en determinats passatges. Va rematar la feina amb un tribut a James Moody que cal entendre com una declaració de principis en què preval una manera de viure la música de jazz des de la màxima honestedat, sense que això transmetés una sensació nostàlgica i enyoradora dels vells temps.

Jerry Bergonzy Quartet
Jamboree. Barcelona. 25 de febrer


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona