Guerra contra la pòlio

Philip Roth situa la seva nova novel·la, Nèmesi, al xafogós estiu del 1944. El protagonista és un jove monitor de l'esplai, de 23 anys, que no ha pogut anar a la guerra perquè va ser rebutjat per la miopia. Mentre els soldats aliats es baten en batalles arreu del planeta, el monitor veu com molts nois de l'esplai –situat a Weequahic, una barriada obrera de Newark (Nova Jersey) amb una important colònia d'origen jueu– contreuen la poliomielitis, una malaltia que els porta a la tomba o els deixa seqüeles físiques per sempre. Angoixat però serè, el jove monitor manté la fermesa fins que la posició de l'heroisme inicial es transforma quan accepta la invitació de la seva xicota per formar part d'unes altres colònies, on la pòlio encara no ha arribat.

L'argument és senzill i bascula entre el compromís, les decisions i el determinisme. Roth torna a bastir una novel·la d'iniciació, potser la més esmolada de totes les que ha escrit durant els darrers anys. El tema de la mort plana amenaçador com ho havia estat a la noia que perd el pit a L'animal moribund, el publicista decadent d'Elegia, l'actor desmotivat de La humiliació o l'estudiant que acaba a Corea d'Indignació. El tema de la mort és una constant en l'obra de Roth, però cada vegada agafa més protagonisme. En el cas de Nèmesi, la mort va unida a un sentiment de culpa, que estreny el protagonista fins a un desenllaç de tragèdia grega.

L'esportista que utilitza com a protagonista m'ha recordat el Suec de Pastoral americana, la criatura perfecta, en què el naufragi encara incrementa el dramatisme de la situació. La tendresa i l'amargor toquen el cim com ho va aconseguir a Patrimoni, la recreació del final del seu pare. Tot i ser una nouvelle d'unes dues-centes pàgines, Nèmesi commou per l'amor i la humanitat del noi enmig de l'apocalipsi d'un món que s'ensorra. En el tercer capítol, que serveix de desenllaç, el protagonista es troba amb el narrador de la història, ocult fins a aquell moment. El narrador és un dels nois de l'esplai, que va contreure la pòlio i que ha tirat endavant malgrat les dificultats. La dura conversa sobre l'horror de Déu remet a la tesi, en què se'ns explica que el protagonista ha de convertir la tragèdia en culpa per exorcitzar el perquè de l'epidèmia. Tot i ser una obra aparentment menor, l'impacte en el lector el deixarà de nou fora de combat. Magistral!