Cultura

l'entrevista

“El seu art va sobreviure malgrat la dictadura”

Por los ojos de Raquel pot recordar una cançó de David Broza, però en realitat és el títol d'un espectacle que recupera el personatge de Raquel Meller. És un biopic?

Hugo Pérez (H.P.): Fem un espectacle a partir dels seus cuplets que la van fer famosa per tot el món. Parteix també de fets biogràfics però hi ha una fantasia...

Irina Kouberskaya (I.K.): Hi ha una fantasia poètica que ens permet captar l'ambient del convuls segle XX. La Meller també es va relacionar amb polítics; moments que tractem amb humor.

Al costat de l'Arnau, que ha salvat l'Ajuntament comprant-lo, hi ha una estàtua de la cupletista. Quan es posa una escultura ja és un reconeixement que s'està en deute amb ella?

I.K.: Ella sempre va dir que havia nascut com a artista el 1911 a l'Arnau. Per nosaltres, actuar a l'Artèria Paral·lel, al costat d'aquest teatre, ens dóna una vibració màxima. Volem donar un altre alè de vida a aquesta artista.

H.P.: A ella se la recorda pel fet de ser la cupletista de La violetera, però tenia un repertori de 1.600 cançons. I en totes hi deixava la mateixa intensitat. Va cantar en castellà i també en català. I a més de cuplets, també va interpretar molts altres gèneres, com ara el chotis i la sardana. Arreu presentava un repertori en català i castellà. A París, també, tot i que allà hi va incloure alguna cançó en francès... Era insòlit.

I.K.: Nosaltres també alternem el català i el castellà.

Durant la transició també era normal que cantautors catalans fessin concerts a Madrid o París. Com és que ha canviat?

H.P.: Els polítics ens enganyen. Avui, les vedets són els polítics.

La revista s'ha associat al franquisme.

I.K.: Com deia Lola Flores, mentre hi hagi alegria per pujar a l'escenari, m'és igual en quin règim visqui.

H.P.: A vegades s'ha de combregar amb el poder. Cal pensar, en tot cas, que el seu art va sobreviure malgrat la dictadura.

Ha calgut rascar molt per refrescar la memòria del públic?

H.P.: Com qualsevol vida. Les conclusions es poden incorporar a la nostra vida.

I.K.: La valentia. Que no hi ha persones secundàries al món.

I què hi ha de cert del seu declivi, quan va accedir a ser una secundària en els espectacles dels Vienesos?

H.P.: És un mite. No és veritat que patís la decadència. Va renunciar a contractes per participar en grans espectacles a Amèrica. Va preferir actuar al seu cinema de barri. Pel que fa als Vienesos, hi anava com a artista convidada.

I.K.: Ella, que havia viscut la glòria, va decidir provar la profunditat. Les grans estrelles han de saber cuidar el seu èxit barrejant-lo de misteri. Ella es va fer valer amb aquesta sensació d'absència.

Quina relació va tenir amb la Xirgu i amb Belén Amaya?

I.K.: Amb la Xirgu va tenir un desaire perquè aquesta s'havia significat com a republicana. I la Meller era monàrquica.

H.P.: Però no va accedir a actuar al Palau. Deia que hi havia la mateixa distància del Palau al Teatre que del Teatre al Palau. Era contradictòria.

I.K.: Com amb la seva fe. Deia que havia deixat la fe de l'escenari per la religió. Però en realitat vivia la religió seguint el corrent teosòfic, per vincular-se amb l'Univers. Com un signe d'obertura i no un ges de contrició catòlica.

H.P.: Amb Amaya hi va coincidir a París, quan la bailaora era una nena. Segur que devien fer moltes festes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.