Naufragi captivador

Posada en escena hipnòtica de Patrice Chéreau d'un text del noruec Jon Fosse tan pelat com els seus protagonistes. Són diàlegs escarits, sense el més mínim ornament, essencials, entre dos personatges que per no tenir no tenen ni nom i que naveguen a la deriva per l'oceà de l'existència. Amb escassos elements formals i retòrics, però amb uns intèrprets que captiven des del primer gest, Chéreau traça aquest viatge interior.

Tom Brooke és l'Un, esprimatxat, mig despullat, que entra en escena inconscient, dut a braços per l'Altre, però que d'ençà que obre els ulls, aquella mirada alhora lluminosa i tèrbola, intensa i extraviada, ens atrapa en un magnetisme rar. Jack Laskey és l'Altre, que prova d'entendre les raons del seu company i s'afanya sense èxit a fer-lo sentir millor, i el repta a explicar-se. El tàndem treu espurnes de veritat fonda i posen el públic en la pell d'aquest parell de nàufrags que es disputen l'afecte, que experimenten la por al risc i l'atracció de l'abisme.

Al principi, l'escenari és buit i només s'entrelluquen unes projeccions d'ones aquàtiques. De sobte es fa evident que la superfície escènica és un gran toll d'aigua terrosa que els intèrprets xipollen fins que emergeix una plataforma que oscil·la com un rai. Dos pams d'aigua molt ben aprofitats per dibuixar l'espai psíquic en què es mouen. Perquè tot d'una som al mig d'un mar ple d'illetes i esculls, on es divisa una cala que s'obre de cames per rebre'ls. Són accions tan essencials com els diàlegs en un muntatge pulcre i suggeridor, recolzat en un fons sonor i una luminotècnia que recreen aquest clima de desolació íntima. L'un voldria que tot fos menys visible, perquè veu allò que la gent no diu o fins i tot no sap d'ella mateixa. L'altre s'escarrassa per infondre-li ganes de viure. Les paraules sempre resulten enganyoses i difícilment vehiculen l'expressió de les coses primordials. Beckett ens alena al clatell. Quan la barca solca el mar entre onades gegants sota la boira d'un cel negre, l'un s'engresca i l'altre s'acolloneix. El naufragi sembla inevitable. Com ho és la fascinació amb què l'espectacle embolcalla l'audiència.