Viatgers del Kadmos

Avui ja són a Grècia, a Atenes. Als viatgers de la xarxa Kadmos els han assegurat que, encara que s'hagi endarrerit el planning a causa de la vaga i de la mala maror arran de l'aprovació d'unes noves mesures restrictives, podran conèixer la realitat teatral d'Atenes. Ara fa tot just una setmana, el viatge va començar a la Sala Beckett de Barcelona. Va ser una prèvia molt oportuna, ja que el mateix Esteve Soler, que havia estat viatger de Kadmos l'edició anterior, els rebia amb un espectacle (Contra la democràcia) que havien ideat amb Carles Fernández Giua arran del viatge que impulsa el Festival d'Avinyó, juntament amb el Grec de Barcelona i els d'Atenes i Istambul. La intenció d'aquests viatges és oferir als nous dramaturgs una proximitat a realitats culturals que poden ser compatibles però que les fa llunyanes (o distants) el Mediterrani. Per això, els convidats vénen dels 4 festivals i també de la riba nord africana. Ells són maletes de cultura.

No hi ha més compromís per als participants que escriure una memòria i saber acontentar les expectatives, si cal fent canvis al planning programat. A Barcelona, per exemple, van entaforar una vista no prevista al centre corogràfic La Caldera, per demanda de ballarins convidats. Kadmos s'adona que no n'hi ha prou amb fer un agermanament institucional entre festivals per apropar-s'hi. Encara que construeixin coproduccions junts o que programin espectacles llunyans per compartir despeses de viatge. Cal teixir fi, a mig termini, provant connexions,, temptant creadors, buscant punts de contacte entre artistes de diferents disciplines. És la lletra petita a la qual mai ningú para atenció i la manera de fer la història que estranyament apareixerà retratada en titulars.

Esteve Soler, de fet, ja va poder oferir una lectura dramatitzada traduïda l'any passat als seus companys de viatge de Kadmos. I, la setmana passada, alguns d'aquells artistes (i d'altres de nous) s'atrevien a seguir la funció en català, després d'haver pogut consultar un original traduït. Soler deia, minuts abans d'entrar a la prèvia, que va ser un afortunat d'haver rebut la invitació d'Avinyó i Istambul. A Istambul va descobrir la necessitat que tenien d'agradar, de trencar amb la tradició i voler ser més punters que els dramaturgs centreeuropeus. Fa por que tanta ànsia de modernitat passi factura a la identitat. Kadmos reivindica el bressol cultural del Mediterrani. Soler troba, en un futur desolador i cínic, la connexió amb les cultures germanes. Cruel troballa.