Cultura

A la mare i la germana

“Pairolí, gran escriptor. Rigorós, exigent i afectuós”

“En Miquel ja és mort, aquesta nit a les tres. No ha patit”. Aquest matí no sé si t'he escoltat gaire, Fina. Encara amb el telèfon a les mans, m'ha inundat una enyorança immensa de dissabte. L'última visita. L'última tarda al costat de la seva enteresa, de la seva delicadesa, de la seva precisió. Assegut, com sempre al costat de la mare, en una cadira plegable davant del seu paisatge: l'arbre de davant de casa i que a l'estiu fa ombra, el camp gran i el camí, que entre alzines, desapareix enllà. I a l'esquerra l'hort. L'hort i el camí, el seu contrapunt diari al munt d'hores entre llibres, i escrivint. I vosaltres, aquests mesos, sempre al seu costat, amb la vostra alegria, que ha procurat protegir els seus mals pensaments. Menjàveu un gelat, i el petó de la Montserrat tenia gust de xocolata. “Ja ho veus, Isabel, un ametllat, un caprici. Sembla que ara em toca aquesta fase: al tram final, petits plaers. Ahir vaig voler gambes”. “¿I ja vas xarrupar els caps?” “I tant!” I el seu somriure amb una mirada penetrant i franca. “Ja ho veus. És així”. I un silenci breu però dens. “Mira, mira cap allà”. I a l'esquerra l'hort no hi és. L'hort, on fa unes setmanes d'una meravellosa tarda assolellada i blava vam anar a collir pèsols –te'n recordes Fina?–, s'ha transformat en un camp marró, tardoral i preparat per ser llaurat. Com si en Miquel hagués escrit l'última metàfora. Miquel Pairolí, gran escriptor. Rigorós, exigent i afectuós. Esplèndida barreja. Em sento lligada a vosaltres, Montserrat i Fina, com m'hi he sentit tot aquest munt de tardes que hem passat juntes. Com si allò que hem viscut no s'hagués d'acabar. Amb els seus insubstituïbles llibres i vosaltres dues sé que alguna cosa d'en Miquel no s'acabarà mai per a mi.

Isabel Martí és editora de La Campana



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Mirador .
Lletres

Complot dels suecs

Amb la mort de Philip Roth es mor també una de les marranades més grans que ha fet l’Acadèmia Nobel. Mentre s’han premiat any rere any una llista immensa d’escriptors mediocres, fins i tot, el...

Barcelona
 

Mor el geni Roth

barcelona
 

Festival de la veu

banyoles
 

Girona i Celrà comparteixen el castell de Sant Miquel

girona
 

Dues òperes per una

girona
 
Crítica
música

Memòria fresca de Jethro Tull

 

Emporion ressorgeix

L’Escala
 
ROSER GODAYOL
TÈCNICA DE COMUNICACIÓ I TURISME DE L’AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA

“Hi ha un projecte fet per crear una escola de ceràmica a Sant Julià”

Sant Julià de Vilatorta
 

El Mas i Mas Festival es trasllada al Coliseum

BARCELONA