cultura

teatre

Crònica

‘Argelès sur merde'

Salt, fireta entranyable de cistells. Sis de la tarda, al rebedor del teatre una llarga filera d'espectadors esperen per entrar. I l'estranya lentitud d'aquest cuc per avançar? Tot s'explica portes endins. Llum obaga, passadissos estrets que dibuixen el llarg camí cap a Argelers. Hivern del 1939, un fred terrible escombra el país. Guerra Civil perduda. Dictadura a punt per dessagnar Catalunya. Homes, dones, nens caminen desolats cap a l'exili. L'única esperança: França. La llibertat? No em feu riure! Fotografies, objectes diversos i d'allò més sorprenents escampats a la vora del camí. La intimitat personal resta exposada fora de llurs maletes. El camí és fosc i cru, algunes veus canten baix, malgrat tot hi ha vida. És l'adéu a Catalunya, un adéu ple d'incògnita i fredor. Molts, la majoria, no tornaran... En asseure'ns, al pati de butaques, la gent calla i mira a escena, l'esbós d'aquella realitat queda. Impregnats per l'atmosfera del recorregut, emplaçats dins la història, el món ens pareix veritablement atroç.

L'espectacle LAB El Canal: Argelès sur Mer és el resultat del laboratori de creació que han portat a terme Àlex Rigola, Nina i Ferran Carvajal, amb una vintena d'intèrprets concretant la transposició, a través de la memòria històrica i d'alguns testimonis de l'època, del que va suposar l'exili per als republicans catalans; fent incís lacerant en l'amable benvinguda que van dar-nos els encantadors veïns francesos. La France, oui! Vive la République! Com era aquella collonada ternària tan cínica? Ah, sí: liberté, égalité et..., vaja! Ara no recordo l'altre.

El que vam veure no era una posada en escena convencional, sinó un camí d'intencions cap a alguna cosa anomenada veritat i justícia, fer visible el crim i la brutalitat que va suposar el camp de concentració d'Argelers, amb el penetrant murmuri de l'havanera com a plany desesperat del dolor. No hi ha una història, és la història mateixa que es conta, un relat vivament representat pels rostres i les veus d'una vintena d'exiliats amb excel·lent capacitat per mostrar-nos l'estupenda fraternitat francesa. Només resta aplaudir i sumar-se a la merescuda ovació final. I fer una petició al Théâtre de l'Archipel, a Perpignan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA