Roda el món...
Divendres que ve (21.00 h), a la sala La Planeta, es completarà un cicle curiós. En el marc de Temporada Alta s'estrenarà el monòleg teatral José K. torturado, escrit per Javier Ortiz, un periodista navarrès (El Mundo, Público) traspassat el 2009. L'eix central del text són tot un seguit de dilemes morals que planteja la tortura. Javier Ortiz, un periodista com n'hi ha pocs, amb un compromís a prova de bomba amb la seva professió i la societat que l'acollia, durant el 1974 va ser un pres polític –una forma de tortura– per pertinença a l'organització Bandera Roja. Es va estar uns cinc mesos a la presó de Girona, on va compartir cel·la amb un “xicot de Comissions que havia intentat organitzar una vaga a la Torras i l'havien enxampat”. Aquell xicot era qui més tard, amb l'esdeveniment de la democràcia, seria l'alcalde de Salt, Xavier Corominas Mainegre. Durant aquells mesos, Corominas i Ortiz van ser inseparables. En un extens article que Ortiz va publicar la Diada de Catalunya del 2000 a El Mundo del Siglo XXI –posteriorment va plegar per “incompatibilitats ideològiques” amb la direcció–, el periodista navarrès va rememorar aquella estada, i com va demanar a Corominas, que “a diferència de la majoria de catalans de l'època sabia gramàtica catalana i escrivia en la seva llengua materna sense faltes d'ortografia”, que li ensenyés l'idioma. Corominas va ser taxatiu i a partir de llavors, allà, únicament es va parlar en català. “Vaig experimentar –i molt a gust– la famosa immersió lingüística”, explica Ortiz. L'article, publicat a El Mundo, és un veritable cant d'amor a la cultura catalana, i també un agre retret a la classe política catalana. Ortiz va fer un dibuix i un escrit a Corominas que aquest va publicar en un article, l'any 2009, en què retia homenatge al periodista.
