Cultura

Crítica

teatre

Els usos i costums

En certa manera Marthaler representa
la perfecció.
Una petita joia

En l'imaginari col·lectiu, Suïssa té un cert aire de país inexistent; potser pel seu silenciós passar per la història. Però, més enllà de quatre tòpics insubstancials, sembla que reprodueix l'estampa callada d'un bell quadre penjat al mig d'Europa, un quadre idíl·lic, si voleu, d'asfixiant bellesa, fins i tot. Suïssa, amb la seva fantàstica complexitat idiomàtica, és un paisatge contínuament reiterat, d'una beutat agombolada de postal que acaba reproduint una desesperant perfecció repetida. En l'espectacle de Christoph Marthaler Els viatges de Lina Bögli, s'hi veu projectada l'ombra d'aquesta admirable i cansada ànima helvètica.

Christoph Marthaler (Zuric, 1951) és un director distint i especial, per la seva poètica atípica i singular, basada en un domini extraordinari del tempo i de l'espai escènic, i pel moviment específic que imprimeix als actors. El seu és un món interior que cau i expressa de manera continuada el significat de la delicadesa. Personalment em fascina aquesta manera de fer que combina l'encant lleuger d'una pausada textura musical amb la gràcia i l'humor que vessa tanta melangia i lucidesa. Tanmateix, comprenc la desesperant irritació i els badalls que provoca en alguns espectadors que cauen en el son
o l'avorriment, perquè Christoph Marthaler, en definitiva, fa veure, una i altra vegada, variacions sobre la repetició i el temps humà. Que no
és això, la vida?

La posada en escena inspira un meravellós espai indefinit: cinc exorbitants cortines retallen el fons; a davant, un piano de mitja cua cobert de cadires i tauletes tombades, i un sillonet florejat; a l'esquerra, un piano de paret al costat d'un orgue, un amuntegament de cadires en filera que tallen l'espai pel mig, un escriptori, un parell de maletes, calaixos posats en una pila i un púlpit avançat al centre; a la dreta, damunt d'un petit pedestal, una tauleta i una ràdio; a la paret, l'ombra projectada d'una figura exòtica; en una cortina, suspès, un petit retrat ancestral. La llum xopa l'aire d'immutable entristiment.

12 de juliol de 1892: la senyoreta Lina Bögli abandona Cracòvia disposada a voltar durant deu anys per la creació. Quin és el secret d'aquesta insòlita aventura? Potser un amor inconvenient és l'excusa per fugir cap a un món exòtic i desconegut, però figura més un viatge interior que acaba afilant una autèntica personalitat solitària. Marthaler narra el viatge enllaçant veus repetides variades, traspassant lents i melòdics acords de piano, lectures de fragments
dels diaris personals i les cartes de la Bögli amb entranyables i velles cançons populars. Cinc intèrprets extraordinaris que impregnen l'escena de somriure, candor i una delicada sensació de melangia.

Els viatges de Lina Bögli pot semblar un espectacle menor, en relació amb altres de més ambiciosos del director suís, potser perquè no pretén anar més enllà de la senzilla història que explica; però conté tots els elements que caracteritzen l'estil únic i rutilant. En certa manera Marthaler representa la perfecció. Una petita joia.

Els viatges de Lina Bögli
Direcció: Christoph Marthaler.
Interpretació: Catriona Guggenbühl, Michael von der Heide, Ueli Jäggi, Clemens Sienknecht i Graham Valentine.
Teatre de Salt, 21 d'octubre del 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.