“Al Japó també s'ha acusat Shin Chan de groller”
Un dels convidats al Saló ha estat aquest director de sèries i films d'animació, autor de la prestigiosa Un estiu amb en Coo, que ha presentat l'edició en DVD i Blu-ray del seu últim film Colorful.
Hi vaig començar el 1984, i la sèrie estava en emissió des dels setanta, era tota una màquina que ja estava en marxa. Vaig ser director de capítols, però no hi vaig tenir responsabilitat creativa.
Quin és el secret d'aquest personatge per haver tingut tant d'èxit entre nens de tot el món?
La temàtica és molt simple. L'estructura de cada capítol es basa en el fet que Doraemon té molts invents per satisfer els somnis de Nobita, ploraner i capriciós. Aquesta recerca de la satisfacció dels capricis és en la base de la psicologia humana i és normal que nens d'arreu del món se sentin atrets per un missatge tan simple.
També ha dirigit algunes de les pel·lícules de Shin Chan, un personatge que aquí ha estat polèmic pel seu caràcter transgressor.
Al Japó, les crítiques acusant-lo de groller, banal i perjudicial per als nens també hi van ser. No hi ha cap diferència cultural en aquest sentit. El manga original és una historieta adulta, però qualsevol pot encendre la televisió. La sèrie no està totalment adreçada al públic infantil però, en tractar-se de dibuixos animats, les cadenes l'han programat en horaris que poden veure nens. I, de fet, progressivament s'ha anat reduint el to groller.
A mesura que el personatge es feia popular entre els més petits?
Exacte. Els nens el van començar a imitar i es van rebre protestes dels pares. Si es comparen les primeres temporades amb les últimes, Shin Chan cada cop ensenya menys el penis i es fan menys acudits sexuals. Ha acabat sent una sèrie més costumista, més blanca.
Es planteja la feina de manera diferent amb un personatge com ara Shin Chan que en obres més personals com ara Un estiu amb en Coo i Colorful?
A què atribueix l'èxit que està tenint des de fa uns anys el cinema japonès animat, que ha guanyat premis a festivals com ara Berlín i ha estat nominat als Oscar?
Al manga i l'anime és important no només l'estètica sinó també el contingut. Abans la tècnica era molt pobre i no tenia un reconeixement artístic. Però quan s'ha unit les millores artístiques amb aquesta tradició d'explicar històries sòlides, ha pogut entrar millor pels ulls i el públic i la crítica occidental han pogut descobrir la seva riquesa narrativa.
