cultura

Crítica

teatre

Ciutat interna

Continua el Festival de Tardor de Catalunya, Temporada Alta, amb el seu degoteig impertorbable d'estrenes, assotant implacable l'enteniment dels espectadors més pacients i fidels. Així, divendres, a la sala La Planeta, contemplant l'estranya mirada d'aquesta ciutat fabulada per Martin Crimp. El jove autor anglès fa pensar una mica en l'estil i la profunditat inquietant de Harold Pinter, com si en fos un hereu sensiblement honest i sense subterfugis pedantescos.

Francament, no n'estem una mica fins al coll, de la demència diària i continuada de la crisi? D'acord, potser colpeja el nostre món capitalista i ha desbaratat les estructures físiques i mentals per infligir-nos la por i el domini absolut, la reverència i l'acceptació de qualsevol fet, per desmesurat i beneit que sigui, al qual no fem altra cosa que plegar-nos-hi democràticament acollonits. Tanmateix, i per fortuna, aquest només sigui un tema latent en la pertorbadora ciutat de Crimp. Considero que sembla anar més al fons, si no m'erro, malgrat simular estar-se en un univers petit i íntim.

Tinc la impressió que La ciutat és una excel·lent sàtira sobre la vida matrimonial, la de Cristopher i Clair, una parella benestant i educada, amb nens, casa amb jardinet i tota l'ensaïmada de la benvolença, l'acompliment d'expectatives socials i el futur prometedor. Una sàtira, deia, pausada i sense estridències, si voleu, però que evoca un quadre absolutament desassossegat i obac de les relacions humanes, a les quals donen vida uns personatges freds i desapassionats, que semblen no experimentar mai ni amor ni alegria, i que parlen distanciats sense arribar-se al fons. És un text molt bo, també estrany. Potser el més complicat de veure sigui el trucatge teatral que Crimp porta entre mans. La peça és plena d'ambigüitat i fredor, amb punts de surrealisme i misteri, i tot un seguit esbossos enigmàtics i insinuacions de violència contemporània que incomoden. Desdoblaments, repeticions, objectes amenaçadors... En el fons, sembla jugar a un joc pervers amb el públic, pertorbant-lo serenament i de manera deliciosa, per situar-lo al davant de la sensata i pura incomunicació adulta. Acidesa, ironia, crueltat i un particular sentit de l'humor molt british. Entretant, però, i amb molta subtilesa, maneja una meditació sobre el fet dramatúrgic i el propi escriptor (ell mateix?), al qual sembla veure com un xuclador impàvid i amoral de la vitalitat literària que produeixen les desfetes en la vida humana.

I, no obstant l'excel·lent estil teatral, tota aquesta suggestió textual i escènica no va acabar d'entreveure's. Crec que és una qüestió actoral, i no poso en dubte la vàlua dels intèrprets, inqüestionable (Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla i la jove Diana Gómez), sinó senzillament el to, possiblement equivocat. Tot era molt distant, i els diàlegs ressonaven freds i mecanitzats, com si els actors llancessin el text i no escoltessin; cosa que produïa una desconnexió fàcil. Hi faltava, en definitiva, vida i emoció, el pic essencial de veritat i versemblança. Estranya sensació, perquè hi ha l'ànima i el potencial per compondre un espectacle molt captivant. De dijous vinent al 18 de desembre, un èxit a la Sala Beckett de Barcelona.

La ciutat
Autor: Martin Crimp.
Traducció i direcció: Víctor Muñoz i Calafell.
Interpretació: Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla i Diana Gómez.
Sala La Planeta, 11 de novembre del 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA