Els dolents, un gènere teatral

“Vaig decidir que volia centrar-me en els dolents com si fossin un gènere particular: personatges tarats, agres, si voleu, fins i tot mentalment pertorbats. Volia intentar presentar-los a l'espectador, fer un breu resum de la trama i llavors poder fer la meva [...] Jo volia explicar els personatges com ho fa un actor i explicar què significaven per a mi”. Aquesta és la declaració d'intencions de l'actor Steven Berkoff (Londres, 1937) de quan va escriure Shakespeare's villains (Els malvats de Shakespeare), un text del qual fa un parell d'anys, després de representar-lo a bastament, va decidir obrir-ne l'accés als drets de representació. Carles Manrique, que segons explica el director de la peça, Ramon Simó, ja estava a l'aguait per si sorgia aquesta possibilitat, va adquirir els drets, li va proposar fer la posada en escena i ben aviat van arribar a la conclusió que Manel Barceló (Barcelona, 1953) era l'actor indicat per dur el seu projecte a bon port.

Així doncs, avui (21 h) la sala La Planeta viurà l'estrena absoluta d'Els dolents (Shakespeare's villains), un espectacle que no comporta una gran complicació escenogràfica o tècnica, però sí que una feinada des del punt de vista interpretatiu i de direcció. Simó explica que en aquesta obra “l'actor juga, en el sentit lúdic i en el de representar, amb Shakespeare, amb els personatges malvats” del bard. Per Simó, Berkoff “aprofita els dolents de Shakespeare per explicar, des de la perspectiva d'un personatge que és un actor anglès, com l'actor s'enfronta amb Shakespeare, com s'enfronta amb el públic que rep Shakespeare i com aquell públic té contacte amb la seva realitat teatral, social i històrica, que li ha tocat viure”.

La peça no és una conferència sobre Shakespeare, ni tan sols una tesi, “és un joc” –diu Simó– i l'autor fa un recorregut pels diversos dolents del bard en la mesura que té ganes d'interpretar-los i que li serveixen de pont per parlar de moltes altres coses. El text incideix en la tradició anglesa a l'hora de representar Shakespeare, passa per la manera d'interpretar-lo en l'actualitat, pels problemes que planteja en els temps actuals la tradició i estableix ponts al mateix temps amb la societat contemporània, analitzant la manera en què el públic acudeix al teatre. Per Simó, en aquesta peça “els dolents són el punt de referència, un catàleg incomplet sobre els malvats de Shakespeare, repassant els que més li agraden, els que li interessen i els que li són útils per transmetre allò que vol explicar”. En aquest sentit hi ha alguns punts de contacte amb l'espectacle en format de conferència que va presentar en l'edició del festival de l'any passat l'actor britànic, especialista a representar i dirigir obres de Shakespeare, Michael Pennigton, amb el títol Sweet William.

Explica Ramon Simó que no han hagut de variar gaire el text per posar-lo en escena, i que fins i tot Barceló continua representant un actor anglès. Manel Barceló interpreta fins a una setantena de personatges, alguns dels quals, lògicament, només esbossa, de manera que l'exigència interpretativa és notable, una dificultat que Simó anuncia que l'actor supera amb brillantor. La traducció al català del text de Berkoff és de Màrius Serra, que fins i tot ha traduït els fragments de les obres originals de William Shakespeare que formen part de l'obra.