Per fer comèdia

Atrets pel deliciós encant que proporciona sempre la idea de posar en escena alguna peça d'Anton Txèkhov, i el bon afer de Manel Dueso que ha anat mostrant al llarg de la seva dilatada i magnífica trajectòria artística, vam trobar-nos en mig d'un espectacle que, al cap de mitja hora, ja ens semblava del tot incomprensible: Txèkhov in love. Avorrir-se amb Txèkhov?

Just a l'entrada s'anunciava la conferència pronunciada per Ivan Ivànovitx Niujin Els danys del tabac, una conferència decretada per la seva esposa, la propietària d'una escola de música i d'un internat per a senyoretes, on Ivan Ivànovitx Niujin, l'espantaocells, fa tota mena de feines, des de donar classes de ball fins a portar la comptabilitat i fer-se càrrec de les set filles que la seva estimada senyora li ha encolomat. Txèkhov ironitza en aquesta petita peça, una perla en forma de monòleg d'estil lluminós, ple de detalls i observacions fugaces, confegint una mena de joguina tragicòmica que, amb el pretext d'una conferència en alguna ciutat de províncies sobre el tabac, elabora un personatge trist i xopat de melangia que va filosofant sobre l'existència, la felicitat, la convivència i la mediocritat. Aquest monòleg és l'eix central del muntatge i l'únic que funciona en la dramatúrgia, la qual es distorsiona amb la inclusió i l'estropell d'un parell de textos més: El prometatge i L'ós.

La idea de Manuel Dueso no funciona perquè els dos relats inserits s'interpreten amb un to displicent de guinyolada i de farsa antiga, amb un pesat estil vodevilesc, excusant l'astracanada pel fet d'ésser una representació casolana –perquè Ivan I. Niujin és afeccionat a fer teatre–, per distreure el públic durant la conferència. El resultat és desconcertant i d'un estil tan antitxekhovià que costa de creure.