Crítica
música
Impressionants
Marcats pel dolç estigma de l'èxit i les vendes milionàries, fins i tot després de triar el camí de l'autogestió discogràfica, Eva Amaral i Juan Aguirre no han estat prou valorats com el que realment són: uns grans músics i uns brillants compositors de pop clàssic, amb un directe tan professional com càlid i vigorós, d'aquells que creen afició i fidelitat eternes.
En el seu debut a Girona –així s'ha considerar el seu concert de divendres a l'Auditori, ja que prèviament Amaral només havia fet una curta actuació promocional a la ciutat, en un concert de La Unión organitzat pels 40 Principals el 1998: fa gairebé 14 anys, en els inicis del grup–, el duet saragossà va oferir un impressionant concert de més de dues hores, amb doble tanda de bisos i un exhaustiu repàs del seu últim disc, Hacia lo salvaje, del qual van interpretar les dotze cançons, començant el concert amb la que li dóna títol, amb una confiança absoluta en l'alt nivell del seu nou material.
Per sobre de tot, Eva i Juan són fans, amants de la música que volen transmetre la seva passió a l'audiència: és significatiu que, com a pròleg del concert, mentre el grup sortia a escena, sonés de fons el clàssic All tomorrow's parties, de The Velvet Underground. I sobre la veu de Nico, Eva ballava, amb el seu dinàmic vestidet d'índia de conte, ideal per endinsar-se en terrenys salvatges i per moure's amb agilitat per l'escenari i també entre el públic, pels passadissos de la platea. Eva va ser, en tot moment, un prodigi d'amabilitat: va llegir la nota que li van passar uns futurs pares de bessons i, immediatament després d'acabar l'últim tema, es va posar a signar autògrafs. I sobretot va cantar amb tanta potència com nitidesa i va treure sons preciosos de l'harmònica i de les antenes del Theremin, mentre la resta del grup, dirigit per Juan amb la seva sàvia guitarra, es mostrava tan efectiu en les balades (Sin ti no soy nada) com en els temes més ràpids, fins a la Revolución que ens va colpir en la recta final. Va ser un concert ple de bones cançons il·lustrades suggestivament amb grans imatges d'animals –de l'àliga i el llop fins a la granota, un per cada tema– i de moments inoblidables.