cultura

MOT

ACIONS

Punxir?

Si mai t'has de vacunar de res i ets al Bages, observaràs una curiosa adequació de la grafia a l'acció descrita. Una agulla bagenca no serveix per a punxar sinó per a punxir. També a ses Illes punxen de punxir, més que no pas de punxar, tal com recull l'Alcover-Moll. No em diran que la i no és més punxeguda que no pas la a! És a dir, que el Pinxo té més nom de punxar (o de punxir) que no pas en Panxo! Entre les diverses causes que conflueixen en l'evolució dels mots, jo no menystindria l'adequació de la grafia i a l'aspecte d'un estri punxegut com una agulla. De fet, a Mèxic en vaig recollir un exemple flagrant. En diversos tallers de cotxes vaig llegir rètols que contenien el verb ponchar associat als pneumàtics. Vaig recordar el que deia en Tísner (els mexicans parlen mexicà) i vaig mirar d'escatir-ho. Resulta que un pneumàtic pot estar pinchado o ponchado, i en el segon cas es pot reinflar. Sembla evident que l'oposició (i/o) remet a la parella punxegut/rodó. El verb ponchar no consta al DRAE i podria ser un anglicisme procedent de punch. Igual com tampoc punxir figura al DIEC. Als nens de Súria, però, no els preocupa gens d'on ve punxir. Quan els vacunen l'únic que els amoïna és la magnitud de l'agulla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda