cultura

Tocs. cobla

de

Prismes i òptiques

El rejoveniment és evident. No només de l'edat física, sobretot de la manera d'entendre no només el sardanisme en particular, sinó també la sardana i la cobla en general. La Federació Sardanista de Catalunya ha renovat la seva junta, i això podria fer pensar en un canvi de rumb en la gestió de la festa sardanista i la revaloració de la festa amb sardanes, dos conceptes que mereixen accions diferents. Molts dels seus membres són cares conegudes en el sector, amb veus i activitats gairebé ancestrals de tan arrelades. Des de prismes molt diversos: el musical, l'organitzatiu, l'artístic, el de la dansa, el festiu, el de la gestió, el de l'associacionisme... Una experiència que significa una visió perimetral àmplia sobre el fenomen social que ha representat històricament la sardana i, sobretot, l'evolució recent del sardanisme. Una experiència que no ha de significar continuisme.

El sardanisme ha de revisar el paper de la festa sardanista. La festa tradicional, la festa popular, és un fenomen viu que ha d'estar inapel·lablement vinculat a la societat. Ha de tenir una funció i, si la vinculació es deteriora (com ha estat el cas de la festa sardanista), se n'ha de saber el motiu. I actuar. El manteniment de la festa sardanista és important, però encara molt més important és el paper de la sardana en la societat. Es poden ballar sardanes, es poden sentir sardanes i es pot estimar la sardana sense necessitat de ser sardanista, i per tal que la societat recuperi la importància social de la sardana, se l'ha de poder fer seva, l'ha de poder sentir com a pròpia, i ha de saber que això el singularitza. La sardana i la cobla no poden ser patrimoni exclusiu del sardanisme. És la gran assignatura pendent de la gestió del sardanisme actual, i la nova Federació Sardanista de Catalunya hi té molt a dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera