Cultura

Assaig

Xavier Cortadellas

La costa més brava

John Langdon-Davies va ser una mica de tot: periodista, crític literari, viatger, historiador, pacifista, esquerranós, parapsicòleg i enamorat i defensor dels catalans i de Catalunya, “El país més enllà dels Pirineus”, com deia ell, un país que va conèixer a principis dels anys vint del segle passat i on va connectar ràpidament amb intel·lectuals com ara Marià Manent i Josep Pla. ¿Gràcies a qui, si no, Manent va poder conèixer la poesia xinesa que fa seva a L'aire daurat?

Langdon-Davies va escriure Dancing Catalans, el millor llibre escrit mai sobre la sardana segons Josep Pla. Després que la Guerra Civil i el seu desastrós final i la seva feina de periodista l'apartessin uns anys de Catalunya, Langdon-Davies torna a instal·lar-s'hi un vespre fred del març del 1950, en companyia de Patricia Langdon-Davies, la seva dona. Arriba malalt, pateix d'emfisema, el sol del Mediterrani li anirà bé. Pràcticament només porten un gat, un parell de paquets de llavors de zínnia i quinze petits volums de clàssics de la col·lecció Hamish Hamilton: d'aquí el títol del llibre que ha escrit fa uns mesos Patricia Langdon-Davies, Kipling, de soltera.

El matrimoni havia estalviat prou per poder obrir un hotelet en una Costa Brava on encara no hi ha la massificació turística i on els anglesos són vistos amb la mateixa estranyesa amb què nosaltres veuríem avui l'hotelet informal que van fer. Es deia Casa Rovira, era al camí de Sant Amanç de Sant Feliu de Guíxols, prop de la carretera que du a Tossa, on no passava mai cap cotxe. Van anunciar-lo al The Times: “Autor anglès i la seva esposa accepten hostes en una vella casa espanyola.” Casa Rovira va funcionar fins al 2003. Entre els clients, la novel·lista Rebecca West i Nancy Cunnard, milionària, de família aristocràtica, ja alcoholitzada, que va ser amiga de Pablo Neruda, antifeixista i musa d'Aldous Huxley, de Tristan Tzara o d'Ezra Pound i per qui Louis Aragon va estar a punt de suïcidar-se. Entre la gent que hi va treballar, Maria petita, una dona que tenia el do estranyíssim d'endevinar cartes i que va sorprendre a la Societat per a la Recerca Psíquica de Londres i a la Fundació de Parapsicologia de Nova York. Va perdre aquest do quan va enamorar-se.

El gat, unes llavors i quinze llibres Autora: Patricia Langdon-Davies Editorial: Diputació de Girona Girona, 2012 Pàgines: 220 Preu: 19 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Humor forjat

Mor Antonio Fraguas, ‘Forges’, un dels motors de la rebel·lia de l’humor gràfic en l’etapa de la Transició

Barcelona
 

L’obra censurada, de bolos

barcelona
 

La bellesa útil

barcelona
 
RAFAEL VALLBONA
ESCRIPTOR I COEDITOR DELS QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL

“Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme”

Premià de Dalt
 

Accés públic a part del fons Fontserè de l’arxiu de Banyoles

BANYOLES
 
ANTONI VECIANA
AUTOR DEL TEXT TEATRAL PATRÓ, QUE S’ESTRENARÀ ELS DIES 3 I 4 DE MARÇ AL BARTRINA DE REUS

“Quan s’acaba el llenguatge i el diàleg comença la violència”

REUS
 

‘Fuga de conills’, el retrat agredolç d’una generació

girona
 

Femenina i singular

Barcelona
 

Retrat cobdiciós

barcelona