Fira de banalitats

Fa gairebé una dècada desembarcava al Romea l'autor britànic David Hare amb un esplèndid Celobert protagonitzat per Josep M.Pou i amb el mateix autor convertit en intèrpret del seu monòleg Via dolorosa, una mirada incisiva i perplexa sobre el conflicte israelianopalestí, és a dir, sobre les arrels del fanatisme. Ara torna amb aquesta adaptació de la vertiginosa Ronda de Schnitzler, que aquí vam veure sota la direcció de l'enyorat Jordi Mesalles. La pretensió és adaptar la bufetada contra la hipocresia burgesa del lúcid austrohongarès a les circumstàncies del segle XXI, cosa que es tradueix a elevar a anècdota allò que el 1900 era un torpede en la línia de flotació de l'ordre socialvigent. El radical nihilisme de l'original s'ensucra en un carrusel d'orgasmes atrapats en la voluntat de visualitzar els detalls i amb sensible pèrdua de l'esclat humorístic propi de Schnitzler. La ruleta del sexe comença entre un taxista i un prostitut que li ho fa de franc; segueix amb el taxista seduint l'au pair que té por de la foscor; després, la noia s'ho munta amb l'estudiant i aquest amb una dona casada que té un avorrit polític per marit, el qual se'n va al llit amb una model, a qui para apartament; la model es repassa un escriptor, i el dramaturg entabana l'actriu, que cau rendida a l'admiració d'un aristòcrata,
el qual tanca el cercle pagant el prostitut. L'equip d'actors fa un treball molt fluid, particularment Nao Albet, amb l'histrionisme compulsiu que el caracteritza, i Maria Rodríguez, amb riallera frescor i convincent desimboltura. L'apoteosi del gemec en què es converteix la funció només deixa escoltar alguna hilarant humorada com quan es defineix el teatre com una pluja lenta i persistent de queixes. I una única idea: hom és diferent segons qui es té al davant. El camaleonisme contemporani jugat amb el gobelet de la frivolitat.