Cultura

“Por no nada”

L'investigador colombí Francesc Albardaner defensa que Colom era “de cultura catalana” i aposta per una recerca sense fanatismes

Per què Cristòfor Colom escrivia al Banco San Giorgio de Gènova en castellà i no en genovès? Per què en tots els escrits del navegant hi trobem nombroses catalanades, com ara “Por no nada” o “A todo arreo se extiende”? Per què Colom escrivia utilitzant la gòtica cursiva catalana? Són algunes de les nombroses preguntes que es fa des de fa més de 25 anys Francesc Albardaner, membre del Centre d'Estudis Colombins i estudiós de la possible catalanitat de Colom.

Quan té una mica de temps, aquest arquitecte de professió es passa el dia entre llibres i manuscrits en arxius d'arreu, per trobar ni que sigui una petita pista sobre el misteriós origen de Colom. Presentarà les seves últimes troballes demà en una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans (19.00 h) però un bon conjunt de les seves recerques s'acaba de publicar a La catalanitat de Colom. Ciència històrica o fanatisme patrioter, que inclou una conferència de l'autor a l'Ateneu Barcelonès. La Institució Catalana de Genealogia i Heràldica l'ha publicat.

La conclusió a què ha arribat Albardaner després de tants anys és que sense tenir la certesa d'on va néixer ni molt menys del seu origen familiar, “Colom era de cultura catalana, tant se val quina fos la seva nacionalitat oficial”. El que és clar és que el navegant va amagar expressament els seus orígens, amb la connivència dels Reis Catòlics, tal com es desprèn de documents en què oficialment hauria d'haver constat la seva procedència i, en canvi, s'obviava. L'únic document on Colom es declara genovès és un testament que ha resultat fals.

En cap cas genovès

El que és clar, segons Albardaler, és que “la teoria de l'origen genovès no s'aguanta per enlloc i els italians ho saben”. L'investigador va més enllà: “Crec que Colom no va ser mai a Gènova; podria admetre un origen napolità o sicilià [en aquells moments dins de la confederació catalanoaragonesa] però mai genovès.” El teixidor de Gènova Cristoforo Colombo, que històricament s'ha dit que podria ser Colom, mai va arribar a ser mariner ni noble, argumenta Albardaler. Per què Colom va crear aquest misteri? “Podria haver-hi milers de raons: que fos un jueu convers, el fill il·legítim d'un capellà i una jueva...”

L'estat de la qüestió sobre la hipotètica catalanitat de Colom està, però, molt malmès, segons Albardaner, a causa d'altres teories sobre el Colom català, encapçalades per Jordi Bilbeny, “que no tenen cap fonament científic”. Albardaner lamenta teories (com la que proposa que les naus de Colom van salpar de Pals, enlloc de Palos de Moguer) més basades en “fanatismes patrioters” que en arguments científics i que “acaben fent molt de mal”. “En els últims temps la teoria no ha guanyat cap suport acadèmic per culpa de les males pràctiques”, hi afegeix.

Un peruà, precursor

Albardaner recorda que el primer que va parlar d'un Colom català va ser el prestigiós historiador peruà Luis Ulloa, el 1927. Els articles d'Ulloa han estat recollits ara en un llibre pel Centre d'Estudis Colombins en una edició limitada.

València i el suposat germà del navegant

Una de les novetats que Albardaner aportarà en la conferència de demà situa un dels escenaris de l'afer Colom a València. En els temps del navegant, València era la capital econòmica de la zona. És sabut que el mercader valencià Lluís de Santàngel va ser un dels homes que va impulsar el descobriment del Nou Món. “Hem de tenir en compte que l'origen del descobriment és estrictament mercantil; l'obertura de nous mercats d'or, esclaus i espècies”, diu. Segons ha descobert Albardaner, a València es van establir molts italians, entre ells la família d'Amerigo Vespucci (el mercader florentí que va donar nom a Amèrica), que tenien tractes amb Santàngel. Un dels italians establerts a València era un tal Bartomeu Colom, genovès, aprenent de domassos, que va residir a la ciutat entre el 1479 i el 1484. Si aquest home fos el suposat germà del navegant, contradiu la teoria que diu que en aquells anys Bartomeu era a Lisboa amb el seu germà Cristòfor fent de cartògraf a Lisboa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Mercader
President de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres

“Mantenir la independència ha estat clau”

barcelona

Calonge promou un museu a l’aire lliure amb ceps autòctons

calonge i sant antoni
BRUNO MONTANÉ KREBS
POETA I EDITOR

“La poesia és el forat negre on la llengua posa les seves possibilitats”

barcelona

Els grans 40 de la 22

girona

De la foscor a la llum

Girona
Pròxim capítol: 84. La vila agraïda (Monument a Cabrinetty, Puigcerdà)

El bressol recuperat

RIPOLL
Crònica
Festival de pallassos de Cornellà

Artistes a l’abisme

Cornellà de Llobregat
Crítica
cinema

La recerca d’un equilibri

Els banderers de Girona anuncien l’inici de Fires

Girona