“Un cavaller del segle XXI ha de dur ploma per escriure”

Sí, perquè, tal com passa amb Pinotxo, hi ha obres que són més conegudes que el seu autor, i en aquest cas el referent és literari. La inspiració es concreta en el capítol del viatge a Liliput. El cos de la ploma, de laca negra, està decorat per recordar les cordes amb què van lligar Gulliver a la platja i el clip, en plaqué platinat, reprodueix l'escala que va pujar l'alcalde per parlar-hi. El caputxó té la forma del tricorni del nostre protagonista.

No és habitual. Això passa més amb els rellotges. Amb les plomes passa com amb els vins, o t'agrada una peça o no t'agrada, i si t'agrada, la compres i després l'afició va a més. He conegut autèntics apassionats d'un disseny en concret, fins i tot fetitxistes. Boris Izaguirre adora la d'Alfred Hitchcock i Lucía Bosé gairebé plora quan va veure la que vam dedicar a Picasso.

Crec que és més insultant comprar de tot i sense sentit com es feia fa uns anys. Ara qui compra una ploma és perquè li agrada o la vol per al seu fill, o per fer un regal especial. I això és saludable. En tenim des de 400 euros fins a 100.000.

Millor que mai. Es parla molt de xinesos i russos, però també es compra aquí, a Itàlia, a Portugal i a França. I la gent que viatja busca coses especials. Ara bé, demanem atenció amb les compres per internet per les falsificacions.

Només una que es va fer en col·laboració amb els joiers Van Cleef quan totes dues firmes vam fer 100 anys. Li diuen “la misteriosa”, perquè du pedres precioses que no es veuen. Se'n van fer tres, a 600.000 euros, i una es va vendre a Madrid.

No, no et pensis. Molts dels compradors de les plomes de les sèries limitades que fem i també de les més senzilles les utilitzen. El nét de Joan Miró sempre que em veu m'ensenya la que vam dedicar al seu avi. La fa servir cada dia. A més, estan pensades per escriure.

Des de fa 20 anys porto la que vam dedicar a Ernest Hemingway.

Sí. Dur-ne una connota que tens sensibilitat, que t'agrada envoltar-te de coses boniques, un nivell cultural... Ara bé, ets un cavaller, però no pots prestar la ploma a ningú!

Perquè amb el temps d'ús es van adaptant a la teva mà com les sabates al peu, i un altre no la pot fer servir. La trobaria incòmoda!

Tot és compatible, però la ploma diu de tu que t'importa a qui escrius i com li escrius. No és el mateix redactar un agraïment amb tinta que fer-ho amb l'ordinador.

Els dos, però la dona opta més pel bolígraf per una raó de comoditat.

En passar el maletí pel detector sempre me'l fan obrir. S'esperen qualsevol cosa! Quan els explico què és, me'n demanen tots els detalls per pura curiositat. Jo he de dur els papers en regla per evitar que em prenguin per un lladre!

Com que són tan elaborades i globals sempre es busquen noms amb molta sortida. Tant de bo que passi!