Oliva: “El text teatral ha de ser com una partitura”

“En el teatre català i a l'Estat espanyol en general no es presta gaire atenció al text teatral, i per a mi és exactament igual que una partitura musical, que s'ha d'interpretar. Aquest és l'únic país d'Europa en què les companyies de teatre no tenen assessors de llengua”, afirma el poeta, filòleg i traductor Salvador Oliva (Banyoles, 1942), que demà debutarà com a director teatral –en una direcció compartida amb els actors– amb Heroïnes i herois de William Shakespeare (18 h i 21 h, amb les entrades gairebé exhaurides per a la segona sessió; 6 euros), un recital construït a partir de monòlegs i diàlegs de diferents obres de Shakespeare en què “s'han cuidat sobretot la dicció i els fonaments de la interpretació”.

L'obra, la primera d'Els Bardòlatres, una companyia creada per a l'ocasió però que vol continuar treballant amb el gran repertori shakespearià, forma part de Temporada Alta i de la Proposta de Poesia del premi Casero.

Els tres actors que han assumit el repte d'Oliva per “donar un toc d'atenció sobre la dicció” són Sergi Mateu, Gemma Reguant i Bernat Quintana. “L'experiència els ha interessat molt perquè mai no havien treballat un text amb tanta profunditat, i ho han fet pràcticament per amor a l'art”, diu Oliva, conegut sobradament com a traductor de tot el teatre i tots els sonets de Shakespeare al català –“Aquesta feina m'ha fet brutalment feliç. Ara estic traduint els poemes narratius, començant per La violació de Lucrècia”–, i que, per tant, és també el traductor dels fragments de les vuit obres del Bard triades per a l'espectacle: Al vostre gust, Nit de Reis, Hamlet, Ricard II, Enric IV, Macbeth, Coriolà i Timó d'Atenes.

“La partitura teatral es pot representar de maneres diferents: com una lectura; com un recital; com una representació de l'obra, i també com una representació sobreactuada, que és el que jo en dic teiatru.” El que es veurà demà a La Planeta serà un recital “amb una mica d'interpretació” i a les antípodes del teiatru. Oliva s'ha encarregat també de la dicció i de seleccionar uns textos majoritàriament en vers –excepte una escena còmica, al principi de l'espectacle– que fossin “difícils de recitar”, per incrementar les dimensions del repte i l'ambició del projecte. No hi ha atrezzo ni decorat, i els actors, sempre en escena, vesteixen de negre i gris. Sí que hi ha un cert fil dramàtic, que comença amb escenes més lleugeres i divertides i es va posant més i més seriós, fins a arribar a Timó d'Atenes.

Durant els quatre mesos d'assajos bisetmanals, la nova companyia ha rebut la visita de professionals del teatre com ara Paco Azorín, Iago Pericot, Mercè Mas i Coralina Colom, històrica professora de dicció a l'Institut del Teatre. “Tots ens han dit que el text arriba”, diu Oliva. “Estic esperant amb candeletes la reacció de la gent”, hi afegeix.

Els Bardòlatres faran un altre recital, titulat Àries de Shakespeare, abans d'escenificar la seva primera obra del Bard. “Si mai fem una obra, jo no vull dirigir-la. M'agradaria que ho fes un director que sintonitzés amb mi com ara Paco Azorín: som ànimes bessones.”