‘Juanca', al país de la petanca

L'equip del Polònia, ben acomboiats per la gent del Dagoll Dagom han portat els personatges reials al teatre. Després d'anys de tenir vida televisiva, ara el campechano Juan Carlos I (To ni Albà) supera el rol de pregoner de Catalunya i també els espectacles en què ell feia de rei en exposicions (Modern Art modern) o Audiència I-rreal. El desembarcament de la gent de Polònia és per la porta gran, sense manies ni complexos. Han arrambat amb les fustes del Victòria i esperen estar-s'hi molt de temps. El públic que busqui Polònia, el trobarà. El públic que busqui crítica mordaç, no tanta. Sense plans i contraplans, ni karaokes, ni chromes, els personatges del Polònia són més grotescos encara. La boca d'un teatre té una mides molt més grans que el televisor de plasma més gros. S'han despenjat quasi de la referència real (la família reial) i han esdevingut paròdia de sí mateixos. Juanca, el Juan Carlos I de l'extinta (per ara) pesseta, es jubila i se'n va a jugara a petanca. El seu humor és de carambola, ambtonades divertides i una trama quasi innecessària. Hi ha garantit un bon final de festa amb una monarquia de pa sucat amb oli que es passa a l'espectacle de cabaret: regnen i tenen joies i plomes com ells desitgen. Viuen el seu engany. I la gent (súbdits o fans) els segueix rient les gràcies. De la selecció musical dels germans Ten, accèssit a la pesca de L'home que treballa fent de gos. Sembla tria obligada repescar repertori de Manel o d'Els Amics de les Arts per fer una obra còmica avui a Catalunya.

Com també ha passat a Pàtria (que després de l'estada del Lliure de Gràcia saltarà en breu al Poliorama), la realitat els ha superat. Si les negociacions fructifiquen en la vida real entre el PP i el PSOE (la dependència política catalana amb el que es decideix a Madrid és absoluta) no es produiran desnonats a Molins de Rei: un dels girs de la comèdia que més val no desvelar. Veient espectacles pensats per al gran públic guanyen pes treballs com Els 39 esglaons, també amb actors de factoria Minoria Absoluta que aconseguien desempallegar-se de la purpurina televisiva per servir al thriller còmic. I també hi reeixien. De la monarquia, a part de l'absolut Albà (el veterà de la família), excelsa Mireia Portas (s'arrenca amb un sirtaki o un quejío), solvent Queco Novell (a ell li posa fer de plebeyo) Madonnítica Agnès Busquets (amb una Letícia més ambiciosa que Lady Macbeth), eficaç Anna Bertran (per a una infanta Elena a la recerca d'escorrialles de discoteca), choni Mònica Pérez (en una infanta Cristina de Castefa), infructuós David Olivares (amb un Iñaki que tant regira en la borsa com en la bossa) i estel·lar Xavier Serrano (una rima per a Marichalar!).