somriure. tendre
J.B
El fil vermell de l'equívoc
Guillem Clua trasllada a l'Espai Lliure ‘Smiley', un text que ja ve avalat pel 100% d'ocupació de la Flyhard amb 1.200 espectadors.
L'autor Guillem Clua recorda la creença japonesa que un fil vermell i invisible uneix els dits petits de dues persones desconegudes però que acabaran sent una parella indestructible. Clua admet la curiositat per com sap aquesta llegenda que el fil és vermell si resulta invisible. Però és que aquest fet és tan inexplicable com el vol de papallones que una persona sent en conèixer una altra amb un estrany magnetisme. Aquest fil capritxós lliga i deslliga amb una volatilitat tan etèria com l'efecte papallona. I els dos protagonistes d'aquesta història són els escollits per aquest fet irracional. Són antagònics (l'un amant del gimnàs, de la festa i cambrer de bar; l'altre, intel·lectual, amant dels llibres i arquitecte de professió) però es descobriran irreemplaçables l'un en la vida de l'altre. Des del dijous 14 de febrer i fins al 10 de març fan una segona vida a l'Espai Lliure, dins d'un nou cicle Aixopluc del Teatre Lliure. Smiley va vendre tot el paper disponible a la petita sala laboratori de la Flyhard. Un 100% d'ocupació que suma fins a uns meritoris 1.200 espectadors, aconseguits, butaca a butaca, de manera artesanal, amb la garantia del boca a orella. Clua celebra aquesta nova oportunitat, “un creixement natural”, i confia que l'aventura pot tenir molta més vida enllà.
Clua és fidel al gènere de comèdia romàntica. Per això, necessita que els dos personatges construeixin el seu present per un cúmul d'equívocs i que, si inicialment es provoquen un rebuig natural, després d'una primera cita desastrosa, es trobin a faltar. L'autor aprofita la broma per fer una crítica al mode de vida, que acaba sent rutinàriament festiva, de determinada comunitat gai: “En tota comèdia hi ha d'haver un punt d'ombra, la llum sense ombra no funciona”, diu lúcid. Albert Triola i Ramon Pujol interpreten els dos personatges antagònics. Clua, com l'atzar, ha sabut teixir una xarxa de casualitats per fer plausible aquesta relació de dos gais que, en una situació convencional, mai no es produiria. El final feliç que ja es va preveure per la versió del torneig de dramaturgs se segueix produint. Així com l'homenatge a pel·lícules del gènere com Quina fera de nena! (1938) del director Howard Hawks.
