“El terror és com recuperar la infantesa” Cinema fantàstic amb segell català
Com va sorgir la idea de convertir el curt ‘Mamá' en llargmetratge?
Amb la meva germana Bárbara vam fer el curt el 2008, i en aquell moment no teníem una història per fer un llarg; estàvem escrivint un altre guió, El anhelo, una altra història de gènere, de fantasmes. Mamá era un exercici d'estil per donar suport visualment a l'altre projecte, però la gent que va veure el curt volia saber de què anava la història, que deixava molts interrogants oberts. El curt va arribar a Guillermo del Toro, que ens va proposar replantejar la pel·lícula amb més diners i rodar-la en anglès.
De fet, enllaça amb el seu univers, amb aspectes com la infantesa, els mons paral·lels...
Ell va connectar molt amb la història, té dues filles que en aquell moment tenien la mateixa edat que les nenes protagonistes. La pel·lícula té paral·lelismes amb El espinazo del diablo i El laberinto del fauno, que admiro tot i que no són una influència conscient.
‘Mamá' ha liderat la taquilla en el seu primer cap de setmana als Estats Units. A què atribueix l'èxit del cinema de
Crec que té a veure amb una mirada més fresca sobre el gènere. Directors com Jaume Balagueró, Paco Plaza o Juan Antonio Bayona es nodreixen del cinema nord-americà, amb una visió més personal i europea. El cinema nord- americà és endogàmic, es va fotocopiant a si mateix sense rebre d'altres influències, mentre que ells han vist també un altre cinema. I un idioma diferent tenyeix una pel·lícula d'un cert exotisme; L'orfenat està més ben considerada als Estats Units que aquí, allà és una obra de culte i ningú no la compara amb Los otros.
Han tingut la sort de poder comptar amb Jessica Chastain, que ara està nominada a l'Oscar.
Quan vam treballar amb ella, ja havia rodat la majoria de pel·lícules per les quals se les coneix ara, però no s'havien estrenat: El árbol de la vida, Criadas y señoras, Coriolanus... Just després va rodar La noche más oscura. Gràcies a això la vam poder aconseguir.
La seva germana és coguionista i productora de la pel·lícula, que tracta sobre traumes familiars. Han volgut exorcitzar algun fantasma?
No és ben bé això, però sí que té a veure amb experiències viscudes plegats, sobretot cinematogràfiques, amb pel·lícules que havíem vist junts de petits. És la resposta a aquella època en què un patia tant veient una pel·lícula, després s'intel·lectualitzen més. De nen la connexió amb el cinema és més pura, i el terror és com recuperar aquestes sensacions viscerals de la infantesa. A mi m'hauria agradat veure Mamá als deu anys.
Com va treballar amb els efectes especials?
Al curt em vaig quedar amb les ganes d'experimentar més amb la postproducció, no tenia ni temps ni diners. De tota manera no volia fer una criatura digital, encara que estiguin molt ben fetes, saps que són digitals. L'actor Javier Botet, que interpreta el fantasma, té un cos molt particular, és molt prim, no sembla real. Era un actor real que no ho sembla, amb elements digitalitzats, i m'interessava aquest contrapunt, volia buscar la sensació que no saber ben bé com està fet. El seu rostre està inspirat en les pintures de Modigliani.
‘Mamá' té molt de conte gòtic clàssic, però també pot fer pensar en certs films japonesos. Quines han estat les seves influències?
Jo sóc il·lustrador, o sigui que les meves influències no són només cinematogràfiques. Hi ha molt del dibuixant Edward Gorey, que molta gent coneix gràcies a Tim Burton.
