CRÍTICA
Jordi Bordes
Divertit, sorprenent, emotiu
El treball de circ demostra el perquè de guardons com el Ciutat de Barcelona 2011
Amb l'essencialitat i una gran energia i empatia els artistes de la companyia Eia es posen el públic a la butxaca. És un muntatge electritzant que també dóna lloc a petites pastilles d'emoció, de record nostàlgic, com l'olor dels llençols guardats a l'armari que es treuen per fer un llit en l'arribada d'un convidat. En una casa d'un amic, l'armari és l'amagatall perfecte, però també, al fons, es troba aquella roba que ha passat de temporada i els secrets més amagats. Capas explica, sense quasi paraules, que fer d'amfitrió és ensenyar què hi tens penjat a la paret de l'habitació i també les mirades d'aprovació (o reprovació) de pares, avis o germans.
El muntatge té referents populars com el futbol, la música folk, i escenes de veritables dibuixos animats (com hagués quedat el cap del Tom si Jerry hagués desmuntat el sostre de l'armari a sobre del seu cap? Com una fulla de paper!). Hi ha un joc constant, una voluntat d'agradar i de passar-s'ho bé. Es nota que van riure molt de les sortides esbojarrades durant els assaigs que, any i mig després de l'estrena, encara somriuen de la broma. I són bromes, aquest és el gran encert, que avui segueixen sent vàlides i entenedores per als espectadors. Aquest aplaudeix, riu i, segur que més d'un cop, xiula agraïdament les conseqüències de l'escena. La dramatúrgia és prima com una capa de ceba però és que al darrere hi ha la pròpia vida dels artistes i també la seva capacitat d'acrobàcia. Construeixen coreografies acrobàtiques que ben bé són la rèplica de Roberto Olivan (un coreògraf que s'ha decantat per l'energia de l'acrobàcia) vista des del vessant del circ.
Veure Capas reconcilia (si és que cal fer-ho) amb la intel·ligència del circ contemporani. Però alhora provoca estranyesa que aquest cartell tant vàlid per a totes les edats, amb un compromís amb el treball físic inqüestionable i una mirada divertida de l'escena, només es pugui veure en tan comptades ocasions a Catalunya. Diu el director del Mercat de les Flors que, amb l'aval del Festival d'Avinyó més popular, ha de tenir espai al teatre privat. Ens falta sorprendre els programadors.
