Cultura

estrena

bernat salvà

Vells enemics, vells herois

Bruce Willis celebra els 25 anys de ‘La jungla de cristal' rescatant John McClane per lluitar contra malvats de l'antiga Unió Soviètica

Glasnost i perestroika eren paraules comunes al vocabulari de les relacions internacionals quan va néixer John McClane, el policia dur i simpàtic de La jungla de cristal, amb un magnetisme especial per atraure els problemes. No és que la seva figura estigués associada a la Guerra Freda, però és curiós que per a la cinquena entrega de la sèrie, que enguany celebra els 25 anys, s'hagi triat justament un escenari (Moscou) i uns enemics (dos exfuncionaris de l'antiga Unió Soviètica) més propis dels anys 80. Sembla que per a un heroi d'una altra època es busqui un conflicte antic: la decadència de l'antic imperi soviètic i la corrupció dels que s'han enriquit amb la seva caiguda. Un món, s'ha de dir tot, amb una potent iconografia, amb una sèrie de referents que porten l'espectador a un viatge nostàlgic per territoris de ficció que li són ben familiars.

El cas és que la reaparició de John McClane estava cantada des del moment que la quarta entrega de la sèrie, La jungla 4.0 (2007), va funcionar comercialment prou bé. A diferència d'altres herois d'acció dels anys 80 i 90, com Sylvester Stallone, Bruce Willis té una agenda ben plena, i no necessita ressuscitar els seus vells personatges d'èxit per pagar les factures. Fa poc l'hem vist en un notable film de ciència-ficció, Looper, o a l'excèntrica comèdia de Wes Anderson Moonrise kingdom. I entre els diversos projectes pendents d'estrena en què ha participat hi ha les seqüeles de Red i G.I. Joe.

No hi ha, doncs, grans objectius artístics, sinó més aviat comercials: augmentar els ingressos d'una sèrie que supera els 400 milions de dòlars de taquilla. No es pretén aportar coses noves a l'univers de McClane, o fer una relectura irònica del personatge. La vocació de cinema comercial sense més intenció que la d'entretenir el públic queda clara des del moment en què es posa al capdavant del projecte un director com John Moore, conegut per films com Tras la línea enemiga o els remakes d'El vuelo del Fénix i La profecía . En conseqüència, la crítica nord-americana ha tingut menys pietat que McClane estomacant els malvats de torn. No hi ha dades de taquilla, de moment, perquè s'estrena avui arreu del món. Però Bruce Willis ha insinuat que fins i tot hi podria haver una sisena part.

Pare i fill

La jungla: un buen día para morir ens fa saber, d'entrada, que John McClane tenia un fill, que ja és adult i està tancat en una presó de Moscou esperant un judici. El policia aprofita les vacances per viatjar a la capital russa, amb l'esperança de fer alguna cosa pel seu fill (l'actor Jai Courtney, vist també a Jack Reacher), però pare i fill es veuen embolicats en una complicada trama que enfronta dos antics socis en un assumpte molt tèrbol. Un d'ells, Komarov (l'actor Sebastian Koch), està tancat a la presó injustament i els McClane intenten ajudar-lo a escapar i sortir del país.

Una espectacular persecució pels carrers de Moscou, amb camions que salten des de ponts, múltiples col·lisions i trompades de tota mena, acapara el protagonisme de la primera part de la pel·lícula. Les imatges espectaculars, la grandiositat de la seqüència i els mitjans utilitzats per fer-la –van fer falta 78 dies per rodar-la– confirmen, per si calia, l'aposta pel calibre gruixut de la proposta.

La relació pare-fill guanya protagonisme a la segona part –“em presentaré a pare de l'any”, diu Willis–, però el conjunt segueix marcat per les escenes d'acció que busquen l'espectacularitat. Els diàlegs enginyosos són escassos i abunden, en canvi, les explosions i les ràfegues de metralladora..

Un quart de segle
Bruce Willis era conegut per la sèrie de televisió Luz de luna quan va protagonitzar La jungla de cristal (1988). Amb John McClane va posar les bases de l'arquetip d'heroi d'acció que ha interpretat fins ara, un tipus dur, intel·ligent, irònic i seductor. El primer film s'ambientava en un gratacels; el segon, La jungla 2 - Alerta roja (1990), va transcórrer en un aeroport, i el tercer, Jungla de cristal. La venganza (1995), convertia Nova York en un tauler d'escacs. A la quarta, La jungla 4.0 (2007), s'enfrontava a uns terroristes que feien servir internet amb l'ajut d'un nen.
La jungla: Un buen día para morir
A good day to die hard Direcció: John Moore Interpretació: Bruce Willis, Jai Courtney, Sebastian Koch Gènere: Acció País: EUA, 2012


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.