crítica
àngel quintana
El rei foll de Dinamarca i el metge il·lustrat
Quines són les virtuts d'una pel·lícula danesa ambientada a la cort del segle XVIII que l'han dut a estrenar-se a tot el món?
L'anomenat cinema de vestuari o heritage film no deixa de replantejar-se quin pot ser el seu lloc en el món, més enllà de l'academicisme. La qüestió de com representar el passat i convertir-lo en agradable a un públic fragmentat, sense caure en fórmules estereotipades, no és gens fàcil. Un asunto real, de Nikolai Arcel, no és que vagi gaire lluny en els plantejaments, però té la virtut de demostrar al món que una història sobre les intrigues de la monarquia danesa del segle XVIII pot resultar tan interessant o més que el relat d'una família perduda després d'un tsunami. La diferència és que aquest cop els protagonistes no parlen anglès, sinó danès, i que la història d'un país petit pot convertir-se en universal.
Què té Un asunto real que hagi funcionat a mig món després del seu pas pel festival de Berlín de l'any passat? La gràcia de la pel·lícula és la fórmula hàbil de barrejar una intriga amorosa amb un relat de lluites polítiques en un context de canvi: l'arribada de la Il·lustració. La vella monarquia danesa viu perduda en l'absolutisme vint anys abans de l'esclat de la Revolució Francesa. La presència d'un rei foll, Christian VII, canvia les coses.
El rei es casa amb una dama de la noblesa anglesa, té un fill, però s'abandona a altres plaers més enllà de la vida domèstica. En un viatge per l'estranger coneix un metge alemany –Johann Struensee– que ha llegit Rousseau i Voltaire i les coses comencen a transformar-se. El metge adquireix poder a la cort, comença a liberalitzar-la, decreta la fi de la censura i se'n va al llit amb la reina. Una fosca conspiració política intentarà posar fi a tot plegat.
La història d'un món il·lustrat abans de la Revolució Francesa té el seu encant, així com el relat d'un rei excèntric que pot capgirar-ho tot. La novetat radica a com convertir un relat molt conegut pels danesos en una història atractiva que parla de les febleses de la lluita per la llibertat i de com l'obscurantisme és sempre una fosca amenaça.
Amb tot, Nikolai Arcel no vol complicar-se gaire –no insisteix en el transvestisme del rei i les seves excentricitats sexuals– i prefereix convertir la pel·lícula en un melodrama ben forjat. La posada en escena és funcional, no hi ha res que resulti gaire tronat i tot plegat està reforçat per un seguit d'intèrprets que fan més que creïble el relat, començant pel sempre eficient Mads Mikkelsen, l'actor nòrdic de moda.
La contenció del to no aporta cap canvi substancial al cinema d'època, però també és cert que la pel·lícula atrapa gràcies a una maquinària de guió forta que va de les històries de llit a les conspiracions de la cort.
