cultura

Crítica

teatre

Més història i ‘western', però menys catalana

La pega d'ampliar un èxit és que hi ha un precedent. I que, allotjat a la memòria com a peça magistral, posa en difícil lloc la nova proposta. El nou muntatge de Jordi Casanovas segueix sent, sense comparar, un treball ambiciós, que té ganxo de thriller, amb jocs metateatrals simples i eficaços i un final sorprenent. Agrada i diverteix el seu toc de western de bo, lleig i dolent. Cal celebrar que se li doni una altra oportunitat i que permeti l'accés a la plaça del poble a un major nombre d'espectadors. Però la del 2013 és Una història catalana molt més tensada per la història i menys catalana. No només perquè es parli molt menys el català (de fet, no difereix gaire de la realitat a molts carrers de la ciutat, siguin a Pedralbes o a la Mina, per molt que s'exclamin alguns, Meseta enllà), sinó perquè la revolució sandinista és innecessària.

El treball dels actors és notable. La versatilitat de l'espai dóna molt joc en la manera d'explicar la trama (primer com un conte, i després amb l'acció directa) i en la interpretació (del joc al drama sense fissures).

Són tres situacions, que forçosament han d'acabar lligant. Hi ha un conflicte de terres al Pallars; uns exdelinqüents de la Mina que prosperen fins a ser amos del totxo i aspirar a comprar tot Catalunya per poder ser considerats catalans, i l'acció revolucionària d'un català a les ordres d'Edén Pastora.

Casanovas sap moure's bé en una mena de realisme màgic. Però el viatge a la revolució, encara que coincideixi amb l'època de la trama (del 1979 als anys noranta dels Jocs Olímpics), endarrereix el ritme i no aporta gaire res. Catalunya és la suma dels emigrants, dels immigrants i dels autòctons més terrenals. Però l'emigració catalana reconeguda és la dels indianos o la que va viatjar a l'Europa pròspera o allà on acullin científics catalans desubicats, amb ganes de fer de cambrer.

Una història catalana
Autor i director: Jordi Casanovas
Intèrprets: Lluïsa Castell, David Marcé, Pep Cruz, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Alícia Pérez, Vicky Luengo, Lurdes Barba, David Bagés i Mariona Ribas
Dijous, 28 de febrer (fins al 7 d'abril), a la Sala Gran del TNC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda