cultura

Nuria Graham

Cantautora

“La música és un arma que tens per dir les coses”

Entrevista a la cantautora vigatana Núria Graham

  • La cantautora Núria Graham.
  • VÍDEO: Entrevista a Núria Graham
Quan entra al món de la música?
Vaig començar a tocar la guitarra des de ben petita, als 6 anys. Fins fa dos anys, vaig estudiar guitarra clàssica a l'Escola de Música de Vic. Ara estic fent cant modern. Fa uns tres anys, quan en tenia 13, vaig començar a compondre cançons. I des d'aquí no he parat.
Es va donar a conèixer al Youtube...
Sí, vaig començar fent unes covers i ara també hi penjo algun tema meu.
Aquest any ha fet un salt i el 22 de març tocarà per primera vegada a Barcelona. Hi ha nervis?
Sí, una mica, hi ha aquesta pressió. Però em fa molta il·lusió, en tenia moltes ganes d'anar a tocar a Barcelona. Hi haurà molt repertori nou. És una mica una prova de bomba... com sempre. Sempre hi ha d'haver risc a l'escenari.
Ara que parlava de repertori nou, està gravant una maqueta, First Tracks. Què hi podrem trobar?
Sis cançons que he seleccionat perquè són les que més m'agradaria mostrar. En faré la presentació a la sala Pasternak el 26 d'abril. Amb els meus dos músics, en Xarli i en Gudi, n'estem fent la producció i està quedant molt bé.
En Xarli Oliver i en Joan Godayol, Gudi, aquest últim professor seu a l'Escola de Música, van acompanyar-la al concert que va fer a la Jazz Cava a principis d'any. Així doncs, tindrà continuïtat aquesta petita banda?
De moment la idea és continuar amb aquesta banda: com que ara mateix estic molt metamòrfica, vaig canviant, tinc influències musicals de molts cantons i idees molt disperses, necessito algú que m'acompanyi en la música.
I més ara que ha fitxat per Lizardqueen music, l'empresa de management musical que treballa amb Sidonie, Astrio i osonencs com La Iaia o Quimi Portet. Al seu costat, tan jove i amb tota una carrera per fer, no li fa respecte, no se sent insegura?
Sí, al principi tot et ve una mica gran potser però suposo que ho vas superant. També és tota una sort poder estar al mateix lloc on hi ha grups dels quals sóc fan. Per un músic estar-se aquí, a l'habitació, tocant la guitarra davant del mirall, que és el que he fet durant anys, està molt bé. Però és millor sortir, fer el que t'agrada davant de la gent.
Com definiria el seu estil?
La pregunta de l'estil és una pregunta interessant perquè ni jo mateixa ho sé dir. Vaig començar més folkie, amb la guitarra acústica. Ara vaig a coses més freaks: m'agrada la guitarra elèctrica amb efectes rars. Quan em pregunten quin estil faig, dic pop.
D'on surten les cançons que compon?
De coses quotidianes, la vida, el carrer, una pel·lícula que t'ha fet plorar. Ara també escric sobre experiències més personals: l'eufòria, la tristesa, tot el que em passa. Les cançons surten d'un mateix però també de les coses en sí. No es tria gaire sobre què s'escriu; simplement surt. De vegades, escrius una cosa i no saps ni què has escrit. Has de tornar-ho a llegir per saber-ho. És, com diuen alguns escriptors, l'exorcisme de les coses.
Les seves cançons tenen un deix de melangia, si més no en el ritme.
Potser. De vegades hi ha aquesta imatge de la cantautora amb la guitarra que diu coses dolces i maques. Però jo no vull donar aquesta imatge, sinó la de la música com una arma que tens per dir les coses, i tal com ets.
La vam veure en un concert reivindicatiu a Pasternak per recaptar fons per Sant Tomàs, una entitat amb objectiu de millorar la vida de persones amb discapacitat intel·lectual. Veu la música com un mitjà per expressar idees o ser solidari també?
Totalment. La música és una arma reivindicativa. És molt poderosa en tots els sentits perquè pot moure la gent d'una manera impressionant. Tampoc és que vulgui moure ideologies amb la meva música. Sempre la tinc en ment, però, i em dóna la llibertat, perquè en aquest món tothom diu que és lliure però no sé si ho som ben bé.
Quins són els seus referents?
No acabaria mai. Grizzly Bear, Tame Impala... Tinc l'obsessió d'investigar i conèixer grups nous. M'agrada molt John Mayer i, com a dona referent, St. Vincent m'ha influenciat molt.
I, a Osona, com veu el món de la música?
El món de la música a Catalunya sempre està una mica estancat. Però en aquest moment estan sortint coses molt bones. Potser hi ha hagut temporades que tothom feia el mateix i ara hi ha conjunts que realment estan fent un canvi. A Osona també. Hi ha molt bona música i s'ha de fer gran, s'ha de conèixer més.
A banda de la música, també està fent el batxillerat escènic i l'hem vist al Fem un Musical, un projecte d'estudiants de Vic al teatre-auditori Atlàntida.
Des de ben petita, al col·legi, ja feia teatre i m'ha marcat molt. El món del teatre és un dels que més m'interessa a part de la música. En totes les disciplines artístiques, sempre hi ha aquest risc de l'escenari. El fet d'estar-hi, sigui amb teatre o amb música, sempre és interessant.
A què es vol dedicar en un futur?
Sempre hi ha el pla A, que és el més difícil: guanyar-te la vida com a música. És com que et toqui la loteria. És molta sort que puguis guanyar perquè és molt difícil. Però mentre em pugui dedicar a la música, sent mestra, el que sigui, encara que hagi de tocar al carrer... Després del Batxillerat, vull estudiar el Grau Superior de Música a l'Esmuc o al Taller de Música o en un Erasmus a Berlín, Amsterdam, París... qualsevol lloc, de fet.

Perfil

En dos anys, Núria Graham ha passat de penjar versions al YouTube a fitxar per la productora Lizardqueen Music. És una vigatana de 16 anys amb arrels irlandeses que, a finals del 2012, ha començat a obrir-se pas al món de la música, tant d'intèrpret com de compositora. S'ha estrenat tocant en concerts on també hi havia programats caps de cartell de pes, com Cesc Freixas. Ja està gravant la seva primera maqueta, First Tracks, que presentarà a l'abril, i el proper 22 de març farà un concert a la sala Koiton de Barcelona. Mentrestant estudia el grau professional de cant a l'Escola de Música Moderna de Vic i el batxillerat escènic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA