Lluís Lozano debuta en català amb el disc ‘Carlota'

El cantant empordanès Lluís Lozano, nascut als Hostalets de Llers el 1948 i resident a Figueres, ha publicat el seu segon disc, titulat Carlota, com la seva néta de quatre anys. Aquest és el primer disc que Lozano publica en català, ja que l'anterior, Vinagre y miel (2009), incloïa només cançons en castellà.

La trajectòria musical de Lluís Lozano, però, és molt més llarga: va començar a tocar amb només quinze anys, a principi dels anys seixanta, amb un grup anomenat Los Poneys, que feia bàsicament versions dels èxits del moment. Posteriorment, Lozano es va incorporar a Els Dilemes, un grup amb nom en català –la qual cosa ja era prou agosarada en aquells temps– però repertori en castellà, en el qual ja hi havia alguna composició pròpia. Després va arribar el servei militar, la maleïda mili que va posar fi a tants grups de l'època, i quan va tornar de fer el soldat Lozano es va trobar amb una situació ben diferent: a principi dels anys setanta les discoteques dominaven la nit i, segons els seus càlculs, “el 90% dels grups havien desaparegut”. En aquell moment, Lozano va deixar arraconat l'ofici de músic i va estar “vint anys sense tocar”.

Als anys noranta, Lluís Lozano va tornar als escenaris amb Els Pípers, i després va tocar durant set anys amb un conjunt de ball anomenat Océano. Però va arribar un moment en què va decidir interpretar el seu propi repertori. “A mi m'agrada cantar el que sento i sempre he escrit cançons, tota la meva vida. Ara mateix ja no necessito la música per viure i només busco la meva pròpia satisfacció com a músic i que la gent es faci seves algunes de les meves cançons”, diu Lozano.

En el seu primer disc en castellà predominaven les cançons d'amor, però en aquest segon treball canta en català sobre temes que considera més personals, sobre les relacions entre les persones, “la crítica als senyors que tenen molt i no donen res” (Diuen que donen donen), un cant a les seves arrels andaluses (I jo que sóc d'allà) o una cançó que posa en evidència com les obres del tren d'alta velocitat han canviat a l'Empordà “molts arbres per ciment” (Res serà igual). El primer single del disc és L'any que et vaig estimar, la història d'un músic que, als anys seixanta, es va enamorar d'una turista anglesa. Autobiogràfic?

Amb arranjaments i direcció musical del músic xilè Mauricio Campos, el disc es va gravar als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós. Hi han col·laborat músics com ara Eduard Iniesta, Antoni Mas, Toni Molina, Albert Serrano, Montserrat Cristau, Adam Viusà, Jordi Giró, Jordi Palau o Lacote.

Lluís Lozano actuarà el 21 de març a Les Bernardes de Salt, en una nit poètica d'El Llop Ferotge, i el 19 d'abril també cantarà al cafè i llibreria Context de Girona, en el marc del recital De poetes, de Girona, programat dins del festival Strenes.