Salvem les pel·lícules
El congrés de la FIAF, marc d'una iniciativa perquè siguin patrimoni de la humanitat
“Perdre la pel·lícula és com perdre la pedra de Rosetta del nostre temps”, diu Navarro
“Les pel·lícules han fet una gran contribució a la humanitat, han documentat la nostra època i han imaginat el passat, recreat el futur i explorat la humanitat”, afirmava ahir a la Filmoteca de Catalunya Guillermo Navarro, director de fotografia de pel·lícules com El laberinto del fauno, Jackie Brown i Abierto hasta el amanecer. Ell és, amb l'artista visual Tacita Dean, el principal impulsor d'una iniciativa perquè es declari les pel·lícules (en format de cel·luloide) patrimoni de la humanitat de la Unesco. Tots dos eren ahir a Barcelona per presentar el projecte en el 69è Congrés de la FIAF (Federació Internacional d'Arxius Fílmics), que té lloc a la ciutat fins dissabte. Per Guillermo Navarro, perdre el patrimoni fílmic en format de cel·luloide és “com perdre la pedra de Rosetta del nostre temps”.
En termes similars s'expressava Tacita Dean, davant una sala gran de la Filmoteca gairebé plena de congressistes d'arreu del món: “Puc semblar melodramàtica, però cada dia desapareixen laboratoris. Les pel·lícules pertanyen a tothom, no només a la indústria, i s'estan perdent molt ràpidament.” I va afegir que “cal exhibir les obres tal com es van concebre” i que, encara que el futur del cinema és digital, no entén “aquest determinisme tecnològic, la supervivència del més fort”: per què el futur no pot ser digital i analògic, per què no hem de poder triar el mitjà segons el projecte?”
‘Multiversions'
Abans i després de Tacita Dean i Guillermo Navarro, diversos experts van parlar del tema central del congrés, les multiversions o diferents versions que existeixen de moltes pel·lícules. Així, Thomas Christensen va parlar d'una pel·lícula que ell mateix presenta avui a les 18 h a la Filmoteca, Atlantis (August Blom, 1913). És una mostra dels diferents finals que filmava la productora danesa Nordisk, que rodava un final més dramàtic, amb “llàgrimes suplementàries”, per al mercat rus. El film es basa en una novel·la premonitòria de Gerhart Hauptmann, sobre un transatlàntic que s'enfonsa després de topar amb un iceberg, impresa un mes abans de la tragèdia del Titanic. “Crec que van donar el premi Nobel a l'autor pel seu caràcter profètic, més que per la qualitat de les obres”, bromejava Christensen. És una de les múltiples històries (originals, en aquest cas, no pas versions) que s'expliquen en aquest congrés, que aplega 300 experts provinents de 62 països.
