Divers, explosiu, real
“M'he sentit estimada, m'he sentit còmplice i m'he sentit molt llegida”, deia Pilar Rahola
“Ja són 59 Sant Jordis”, deia ahir al migdia Josep Maria Espinàs mentre signava exemplars d'Una vida articulada (La Campana), el llibre que recull els seus articles diaris, a la parada de la llibreria La Central, a la rambla de Catalunya de Barcelona. Ho defineix com “tot un rècord” i “una experiència extraordinària”, que demostra “la diversitat de lectors que pots tenir, no saps a qui arribarà allò que escrius”.
Una estona abans, a la mateixa rambla de Catalunya, Màrius Serra, premi Sant Jordi 2013 per Plans de futur (Proa), ens explicava que per ell són 25 edicions del Sant Jordi, des del 1987, i encara li passen coses que no li havien passat mai: “M'ha vingut un senyor amb un Kindle [model de llibre electrònic] amb Plans de futur, i li he preguntat: «I ara què faig?» I m'ha portat un permanent i me l'ha fet signar a darrere. Aquest Kindle sempre portarà el nom del meu llibre. Ja li he dit que en llegeixi molts altres.”
Barcelona va viure amb intensitat i alegria una diada de Sant Jordi assolellada, amb els carrers plens a vessar de gent i de parades de llibres i roses. “Des del punt de vista de la massificació, en el bon sentit de la paraula, Sant Jordi no ha canviat, continua sent un miracle”, deia Jaume Cabré, que aquest any no estrena llibre però també signava. “La gent que ve de fora se'n fa creus, es pregunta com pot ser que hi hagi una festa així, tan espectacular, i no només a Barcelona, a qualsevol ciutat o poble de Catalunya, és fabulós!”
Els escriptors es van convertir per un dia en els protagonistes, i alguns fins i tot semblaven una mena d'estrella de rock o de cinema. Amagats, això sí, darrere piles de llibres nous de trinca, i signant llibres en comptes d'autògrafs. Davant la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, a un quart de dues del migdia, regnava el caos: la vorera estava col·lapsada per lectors i vianants; Albert Espinosa signava llibres –amb puntes de velocitat de cinc segons per exemplar– i atenia mitjans de comunicació; una cadena de televisió intentava ficar en el mateix enquadrament l'autor de Brúixoles que busquen somriures perduts, i un veí de taula també molt mediàtic, Carlos Ruiz Zafón...
Rahola i Gironell
Lluny d'aquest caos, vam poder parlar amb altres autors que, més tranquil·lament, conversaven amb els seus lectors i els feien dedicatòries personals, en alguns casos ben llargues. Era el cas de Pilar Rahola, que i fins i tot feia dos petons a cada lector. El seu és un Sant Jordi “molt especial”, perquè presenta la seva primera novel·la, El carrer de l'Embut, a més del llibre biogràfic sobre Artur Mas, La màscara del rei Artur (tots dos editats per La Magrana). “Per mi la novel·la és un procés personal tan intens... –ens deia–, era molt important saber si això ha arribat a la gent, i m'ha fet il·lusió perquè m'he trobat molta gent que ja l'ha llegit i s'havia emocionat... M'he sentit estimada, m'he sentit còmplice i m'he sentit molt llegida.”
Martí Gironell signava exemplars de L'últim abat (Columna) i definia la festa d'ahir com una explosió: “Com que intento fer un Sant Jordi de butxaca durant tot l'any, amb tres o quatre presentacions setmanals des del novembre, el dia de Sant Jordi és una explosió.”
Amor pels llibres
Carme Riera deia que “si sents amor pels llibres”, Sant Jordi és una festa que “anima molt”. Ahir signava exemplars de Temps d'innocència (Edicions 62), novel·la protagonitzada per una nena mallorquina entre els 3 i els 10 anys.
Explosiu, fabulós, un “bany de realitat”... Els escriptors van fer servir tota mena d'adjectius i expressions per definir el Sant Jordi d'ahir. Màrius Serra va voler destacar que és sobretot “una festa de la diversitat”. “Hi ha llibres pertot i per a tothom, de tots els nivells, des de totes les perspectives, i per tant, més enllà del rànquing, i amb la joia d'estar entre els més buscats, però sense cap mena de suspicàcia de dir-ho per despit, jo vull reivindicar els autors que no són els més venuts, els llibres que no són els més buscats, perquè també hi són i perquè avui també troben la seva gent.”
