L'autor que treballa d'encàrrec

M. Night Shyamalan es va convertir gràcies a films com El sexto sentido, Señales, El bosque i La chica del agua, entre d'altres, en el cineasta més radical, solvent i visionari que havia sorgit dins l'aparell del cinema comercial. Tot feia suposar que les seves ruptures de to i les seves afirmacions com a autor no trigarien gaire a ser reprimides i que, un dia o altre, Shyamalan seria condemnat a passar uns quants anys al purgatori.

El 2010, Shyamalan va estrenar una pel·lícula de gran pressupost però de gran buidor formal, Airbender, el último guerrero, en la qual tota ombra de la jove promesa vinguda de l'Índia quedava dissolta. Els mals presagis no fan més que confirmar-se amb After earth, una faula ecologista escrita per Will Smith a la glòria del seu fill Jaden Smith, que acaba sent una tronada pel·lícula de ciència-ficció de contingut postapocalíptic.

Shyamalan pren com a excusa la faula de Moby Dick –el capità obsessionat a combatre la natura– per explicar-nos les desventures d'un pare i un fill que tenen un accident i van a parar a la Terra. El planeta ha estat devastat i només hi viuen les feres salvatges. L'accident immobilitza el pare dins la nau i el fill ha de recórrer la Terra, descobrir la grandiositat transcendental de la natura, enfrontar-se amb grans feres i intentar trobar un camí que el porti cap a una determinada redempció.

La pretesa faula ecologista sobre la necessitat d'acceptació del poder de la natura es combina amb una història tova en què un pare confia en la força de lluita del seu fill. Davant de tot això, la figura de Shyamalan no és més que la d'un simple assalariat a les ordres d'un projecte que Will Smith ha decidit fer a la seva manera. L'autor, en lloc del director, passa a ser-ho l'actor.