Mor el secretari de Dalí
Enric Sabater, que va assumir les funcions d'home de confiança, fotògraf i secretari de Dalí del 1968 al 1981, ha mort a Pamplona i ha estat incinerat
-
Enric Sabater passejant amb Salvador Dalí als anys setanta en una foto feta per Gala i exposada a la mostra “Reciprocitats. 1968-1980”, al Museu de Cadaqués al 2008 EL PUNT AVUI. -
Sabater en una imatge del 2004 durant la presentació al Palau de la Virreina de Barcelona de l'exposició “L'ull invisible”, fotografies d'Enric Sabater de Salvador Dalí QUIM PUIG.
Va compartir durant 12 anys
la vida de Dalí
i Gala, entre Portlligat, París
i Nova York
Enric Sabater Bonany, que va ser secretari del pintor Salvador Dalí entre els anys 1968 i 1981, va morir dissabte a Pamplona a conseqüència d'un càncer de pulmó. La família va realitzar la incineració de les despulles en la més estricta intimitat familiar, com era voluntat del difunt.
Nascut a Corçà el 1936 i fill d'un mecànic, Sabater va iniciar-se en el món periodístic com a fotògraf, però va exercir professions tan diverses com ara xofer, futbolista, agent de viatges i aviador. Tot i això, la notorietat l'obtindria a partir de l'any 1968, quan va dirigir-se a la casa que Dalí tenia a Portlligat per fer-li una entrevista per l'agència Radial Press. La conversa de tres hores d'aquell dia va comportar que el pintor empordanès li digués que tornés cada dia, fins a convertir-
se en el seu secretari personal.
Va compartir durant dotze anys la vida més quotidiana de Dalí i Gala, ja fos a Portlligat, París o Nova York, assumint les funcions d'home de confiança, fotògraf i secretari. Tot i això, el mateix Sabater explicava en una entrevista publicada a la revista Presència l'octubre del 2011: “[Dalí] sempre deia que jo no era el seu secretari. És referia a mi com el seu amic i col·laborador, i mai no va permetre que se'm tractés de secretari.” La relació entre els dos homes va arribar a ser tan estreta perquè el pintor dediqués a Sabater diverses de les seves obres, entre les quals hi ha Per Sabater, Dalí a Sabater i A Sabater, amb un peto sobre el Quin Elisabet. Entre les personalitats famoses que va conèixer en l'entorn de Dalí, Sabater s'atribuïa el paper de figura clau en la reconciliació entre Dalí i Josep Pla i va immortalitzar el retrobament dels dos personatges en una de les seves fotografies. A Figueres Sabater va ser encarregat per Dalí de la instal·lació de la primera botiga de productes relacionats amb el pintor, al costat del museu. Després de deixar la seva relació amb Dalí, Sabater va continuar treballant en la divulgació de l'obra de l'artista amb exposicions i diverses publicacions. Va viure els últims anys de la seva vida a Andorra.
Un gran divulgador de l'obra de Dalí
La polèmica el va perseguir durant anys, fos per enveges o perquè va saber aprofitar molt bé la seva relació amb Salvador Dalí per fer fortuna. Enric Sabater sempre va negar que trenqués amb Dalí. Explicava que si un dia va deixar de col·laborar amb el pintor va ser perquè Gala tenia tractes amb gent que havia tingut l'entrada prohibida a l'entorn de Dalí. Eren els que ell qualificava de “persones no grates, que van començar a vendre drets que no tenien”. Sabater era molt extravertit, tenia habilitat per als negocis i una vena artística com a fotògraf, tot i que durant anys havia estat un rodamón i un gran aventurer. Potser, per tot plegat, un dia va captar l'atenció de Dalí, amb qui va conviure molts anys –hi esmorzava, dinava i sopava–. D'aquell època ell en tenia grans records i s'apassionava quan en parlava. Sabater, que era un gran conversador, no tenia cap mania a obrir les portes de casa seva a Andorra o del seu estudi d'Organyà per mostrar la col·lecció d'objectes dalinians i la seva biblioteca privada sobre l'artista, possiblement, una de les més completes del món. Enric Sabater, se'n digui el que se'n digui, amic o no tan amic de la Fundació Gala Salvador Dalí, va dedicar part de la seva vida a divulgar l'obra del pintor empordanès, amb exposicions arreu del món i amb l'edició de llibres i catàlegs sobre Dalí. No va deixar mai de fer-nos arribar al diari la referència de les exposicions.
