Els confins de la Terra

Quan El médico alemán va projectar-se al festival de Canes es titulava Wakolda. El títol s'inspirava en la novel·la original, escrita per Lucía Puenzo. La tèbia acollida que va tenir la pel·lícula al festival devia fer pensar als seus productors que calia canviar el títol i clarificar-lo. Curiosament, El medico alemán acaba esdevenint un títol spoiler que ens acaba indicant que el que veurem va d'un metge alemany a la Patagònia de finals dels anys quaranta. No cal ser massa intel·ligent per esbrinar que el metge en qüestió devia estar lligat al nazisme i que formava part de la xarxa de nazis que varen amargar-se de la justícia en els mons més recondits de la Patagònia argentina. El personatge en qüestió s'anomenava Josef Mengele i la novel·la s'inspira en un cas real. Josef Mengele, conegut com l'àngel de la mort, havia jugat un paper en l'Holocaust, i, refugiat en el confí del món –Bariloche, als Andes argentins–, vol dur a terme un seguit d'experiments de caràcter genètic amb fetus per millorar la raça.

Lucía Puenzo és una cineasta a la qual li interessa jugar amb els cossos, la genètica i les transformacions biològiques. El seu primer llargmetratge, XXY, plantejava el tema de l'ambigüitat sexual heretada de la genètica. En aquesta ocasió, el seu problema és que no sabem si vol explicar una història sobre la manipulació de cossos o simplement vol construir una mena de conte terrorífic disfressat de thriller en què un metge du a terme estranys experiments al voltant d'un embaràs. La història de terror no s'acaba d'imposar i el discurs sobre la manipulació d'embrions queda difuminat. El resultat final és una pel·lícula terriblement acadèmica, rodada de forma molt mecànica i molt poc inspirada.