Sensació d'autenticitat

L'enfocament de la sessió era prioritàriament musical: el cor i l'orquestra de Sant Petersburg, que dirigeix Vladislav Txernouxenko, van interpretar l'oratori Ivan el Terrible, de Serguei Prokofiev, en la versió per a narrador, solistes, cor mixt i orquestra. I per il·lustrar els diversos fragments de la cantata es projectaven imatges de la pel·lícula sobre el tsar de Serguei Eisenstein. Les primeres en blanc i negre i les darreres en una segona part, filmada sis anys després, en un assaig incipient de color. L'obra és consistent i el festival de la Porta Ferrada se'n va sortir en prioritzar la sensació d'autenticitat de la proposta. Uns intèrprets excel·lents amb una batuta amatent a no perdre el tremp de l'obra, disminuïts per una acústica a l'aire lliure que, malgrat actuar en una estructura coberta però sense conxa, oferia els seus avantatges i els seus inconvenients. Sentir Prokofiev per uns intèrprets avesats i sentir-lo a la manera russa era reconfortant. Assistir als subratllats d'un cor poderosíssim, en l'obra en segon terme, encara més. Els dos solistes vocals, la mezzo Liudmila Sidenko i el baix Piotr Migunov, de molt bon nivell. I cal fer ressaltar el veterà actor del Teatre Bolshoi de Moscou, Nikolai Marton, amb una seguretat i una dicció impressionat que, en rus, ens anava explicant la història d'Ivan IV, el tsar que va anul·lar el poder de l'aristocràcia, va sotmetre el poble, va unificar i ampliar el país i va intentar recuperar les terres que rebien i abocaven al mar les aigües dels rius nascuts a Rússia. Un dels encerts va ser prescindir de la traducció simultània, que sí que figurava en el programa, de l'actor. L'havien de projectar en una pantalla lateral i hauria distorsionat l'atenció del públic, que ja havia d'estar amatent als músics i a les imatges a vegades inconnexes ja que estaven seleccionades d'un film de més de tres hores.

L'orquestra va voler obsequiar el públic, com a introducció, amb una obra no programada. Tal vegada com a gentilesa a la històrica Corona d'Aragó, la Jota aragonesa, de Mikhaïl Glinka, que devia haver transcrit el compositor viatger en la seva estada per aquest reialme. Aquesta jota (1845) simfònica va precedir de molts anys les dues altres grans jotes del repertori ibèric, la de Bretón (1895) i la de Falla (1919). Cal dir que l'orquestra dirigida per Alexander Txernouxenko, fill del titular del cor, en va oferir una versió discreta.

La Porta Ferrada és un festival que toca diversos gèneres i que té el propòsit que, més que barrejar-los, com fins ara, els vol anar donant en tongades diferenciades. En l'aspecte musical, enguany han dut Philip Glass, un dels més destacats compositors contemporanis, fent música de cambra, i els resta encara un concert a l'església amb el cor de Sant Petersburg, el dia 21; i la Carmen de la Cuadra de Sevilla, com a cloenda, el 22.