Cultura

música

Sensació d'autenticitat

L'enfocament de la sessió era prioritàriament musical: el cor i l'orquestra de Sant Petersburg, que dirigeix Vladislav Txernouxenko, van interpretar l'oratori Ivan el Terrible, de Serguei Prokofiev, en la versió per a narrador, solistes, cor mixt i orquestra. I per il·lustrar els diversos fragments de la cantata es projectaven imatges de la pel·lícula sobre el tsar de Serguei Eisenstein. Les primeres en blanc i negre i les darreres en una segona part, filmada sis anys després, en un assaig incipient de color. L'obra és consistent i el festival de la Porta Ferrada se'n va sortir en prioritzar la sensació d'autenticitat de la proposta. Uns intèrprets excel·lents amb una batuta amatent a no perdre el tremp de l'obra, disminuïts per una acústica a l'aire lliure que, malgrat actuar en una estructura coberta però sense conxa, oferia els seus avantatges i els seus inconvenients. Sentir Prokofiev per uns intèrprets avesats i sentir-lo a la manera russa era reconfortant. Assistir als subratllats d'un cor poderosíssim, en l'obra en segon terme, encara més. Els dos solistes vocals, la mezzo Liudmila Sidenko i el baix Piotr Migunov, de molt bon nivell. I cal fer ressaltar el veterà actor del Teatre Bolshoi de Moscou, Nikolai Marton, amb una seguretat i una dicció impressionat que, en rus, ens anava explicant la història d'Ivan IV, el tsar que va anul·lar el poder de l'aristocràcia, va sotmetre el poble, va unificar i ampliar el país i va intentar recuperar les terres que rebien i abocaven al mar les aigües dels rius nascuts a Rússia. Un dels encerts va ser prescindir de la traducció simultània, que sí que figurava en el programa, de l'actor. L'havien de projectar en una pantalla lateral i hauria distorsionat l'atenció del públic, que ja havia d'estar amatent als músics i a les imatges a vegades inconnexes ja que estaven seleccionades d'un film de més de tres hores.

L'orquestra va voler obsequiar el públic, com a introducció, amb una obra no programada. Tal vegada com a gentilesa a la històrica Corona d'Aragó, la Jota aragonesa, de Mikhaïl Glinka, que devia haver transcrit el compositor viatger en la seva estada per aquest reialme. Aquesta jota (1845) simfònica va precedir de molts anys les dues altres grans jotes del repertori ibèric, la de Bretón (1895) i la de Falla (1919). Cal dir que l'orquestra dirigida per Alexander Txernouxenko, fill del titular del cor, en va oferir una versió discreta.

La Porta Ferrada és un festival que toca diversos gèneres i que té el propòsit que, més que barrejar-los, com fins ara, els vol anar donant en tongades diferenciades. En l'aspecte musical, enguany han dut Philip Glass, un dels més destacats compositors contemporanis, fent música de cambra, i els resta encara un concert a l'església amb el cor de Sant Petersburg, el dia 21; i la Carmen de la Cuadra de Sevilla, com a cloenda, el 22.

Intèrprets: Cor i orquestra de Sant Petersburg. Programa: Jota aragonesa, de Mikhaïl Glinka, i l'oratori Ivan el Terrible, de Serguei Prokofiev. Directors: Vladislav i Alexander Txernouxenko. Apartat: Espai Port. 47è Festival Internacional de la Porta Ferrada. Sant Feliu de Guíxols. 12 d'agost.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El país, més buit d’art

barcelona
Crònica

Beuys, el ‘clown’

El Sant Jordi pilota la represa

Barcelona

Girona tindrà cura del fons d’Enric Mirambell i en perpetuarà la memòria

Girona

L’idil·li amb Girona anima Ibercamera a portar la Simfònica de Viena el 2022

Girona

273 cartes indultades

Barcelona

Rap de Girona alça la veu en suport de les persones refugiades

girona

Troben al Pla de l’Horta un pati enllosat i una gerra

Sarrià de Ter (Gironès)

Esgotades les entrades per al concert pilot dels Love of Lesbian al Palau Sant Jordi

Barcelona