Cirlot és cultura, criteri i llibertat

Cristina Cervià va aparèixer en escena com una princesa medieval d'incògnit, escoltada per un dels soldats de Drakonia, armat amb una gran espasa. I ella va recitar: “¡Oh, tierra! Tierra, campos, rosas, rosales de tierra desgarrada: de tierra de silencio y de amargura abierta a los puñales y los besos. Aquí quiero cantar, sobre tu pecho, la inmensa soledad de tus llanuras, el oro calcinado de tu trigo, la noche de tu sombra y de tu pelo salvajemente ardiente...” Era La tierra, el primer dels Tres poemes a Numancia, de Juan Eduardo Cirlot (1916-1973). Una imatge i unes paraules contundents per obrir, ahir a la nit, el gran espectacle de cloenda del 7è Festival d'Art Independent Pepe Sales, organitzat per La Penyora i el seu equip de voluntaris habituals, que va tornar a omplir l'auditori de La Mercè, amb un públic fidel a aquesta cita ja ineludible del calendari cultural gironí, basada en el trinomi “cultura, criteri i llibertat”.

Els presentadors, Martí Peraferrer i Mariona Ginès, van justificar l'absència per problemes personals de les filles de Cirlot, Lourdes i Victòria, que van rebre una càlida ovació del públic. A partir d'aquí, va començar a desfilar per l'escenari una vintena d'actuacions de tot tipus d'artistes inspirats per la poesia i el món oníric i visionari de Cirlot, amb una força impressionant que es transmet sense problemes als creadors actuals, quaranta anys després de la seva mort. Va haver-hi relectures de l'univers Cirlot a través de la música, la dansa, la màgia, el teatre, la performance i fins i tot la lluita medieval. Un cop més, Consol Ribas i Lluís Llamas de La Penyora han aconseguit que l'obra d'un poeta indomable hagi emergit des de les profunditats de l'oblit, a través d'aquest “festival urbà de participació ciutadana” que l'any vinent buscarà un nou personatge únic com a motiu d'inspiració. De moment, continua a La Mercè fins al 4 de febrer l'exposició d'homenatge a Cirlot.