Opinió

motacions

màrius serra

Flari?

A Castellserà sento anomenar un flari que no és ni el Mag Lari ni El Fary, sinó un frare. En la llegenda fundacional de la vila hi ha un noble i un bisbe que malden per construir-hi un castell o un monestir. Al capdavall, venç el noble, i “castell serà”, però de frares l'Urgell n'és ple i prou que en tenen l'hàbit, de referir-s'hi d'aquesta manera. Flari també té un ús lingüístic no clerical associat al joc d'esfullar roselles (o roelles, o encara puputs, que és com en diuen a Castellserà). Resulta que la canalla agafa aquesta flor de primavera quan encara està tancada i n'arrenca els pètals per veure si és “monja, flari o capellà”, en clerical correspondència al joc d'esbrinar si és “gall, gallina o pollet” que fan a les contrades on la rosella és anomenada gallgallaret (o quiquiriquic, pipiripip o altres variacions gallinàcies). La gràcia d'aquest ús floral de flari és que podria venir induïda per contaminació del verb flairar, que vol dir olorar i prové del llatí fragare. Aquesta és la fragància que ensumo en un salispàs, que diuen els castellseranins per dir de pressa, en un pim-pam. Busco salispàs a l'Alcover-Moll i veig que ve de fer salpàs, quan els capellans aspergeixen aigua amb el salpasser per beneir la gent, en un pim-pam, és a dir, en un salispàs. De fet, llegeixo que a Menorca “fer es solpàs” vol dir fer una visita curta, com de passada... Té tota la flaire de contenir un doble sentit sexual que Alcover amaga. Però vaja, això ja no depenia només del flari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

La pluja marca el tram final de Primavera Sound

BARCELONA

Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

BARCELONA
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona