cultura

El Greco i Renau

L'ESTORA

Visitant “El Greco 2014” a Toledo recordava haver llegir el testimoni del nostre paisà Josep Renau sobre com es protegí el ric patrimoni d'aquesta ciutat al 1936, tal episodi es narra al llibre publicat per l'Ajuntament de València el 1981 sota el títol “Art en perill 1936-39”. De tornada l'he repassat, efectivament hi ha tot un capítol on ens descriu de forma directa la seua missió a la capital de l'actual comunitat presidida ara per una coneguda “pepera”.

No està de menys reparar un poc en aquest nou cas de manca de memòria, d'ocultar l'esforç d'uns “perdedors” que evitaren la destrucció de gran part del patrimoni artístic del que ara gaudim.

Renau, aleshores director general de Belles Arts del govern de la II República, va rebre directament l'encàrrec de fer allò que poguera per evitar danys a la part més valuosa del patrimoni estatal, puix que, com es sabut, estava amenaçat pels bombardeijos o les incidència bèl·liques, així,a València es traslladaren les obres del Museu del Prado, on estigueren durant una llarga temporada, doncs a Toledo no va ser així. Renau se n'anà a Toledo, on s'havien fet forts els insurrectes franquistes a El Alcàsser, puix segons relata el Ministre d'Instrucció Pública, li va comunicar l'acord del Consell de Ministres d'efectuar una gestió urgent a Toledo.

Hi havia perill, puix les accions militars anaven a provocar importants explosions, llavors calia veure en quines condicions estaven les obres d'art, veure si es podien traslladar, o en el seu cas, adoptar mesures urgents per protegir-les.

El relat es prou interessant, donades les dificultats existents, tant les generades per les accions de l'enemic, així, com també per les incomprensions al si dels republicans, ja que el sector majoritari del “Comitè de Defensa” no obeïa el govern, com es pot veure amb les paraules que un milicià va dirigir a Renau: “Aquí no obedecemos al gobierno de Madrid”.

Especial cura va haver-hi a la Catedral, en primer lloc, envers els vitralls ja que les vibracions i les explosions anaven a ser fortes, així com a la resta d'obres que es conservaven a la Sagrista, i el famosíssim “Enterro del Compte d' Orgaz” a la Capella de Sant Tomé, que fou despenjat i protegit amb mantes, objectes difícils de trobar en aquell estiu del 36.

Durant la meua estada en cap lloc que he visitat he pogut veure una referència a la missió de Renau i la gent que hi col·laborà amb ell, cas del governador civil, sembla com si les obres es van salvar per lo vist per casualitat, per designi diví, o per obra dels propis rebels. Estem en terreny de la Cospedal, ja ho sabem, però altres l'han precedit i alguna cosa podíem haver deixat com a testimoni de l'esforç per salvar un patrimoni qualificat anys més tard per la UNESCO com de la Humanitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda