Cultura

“Som els ecologistes de les pedres”

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) va néixer fa 170 anys per salvaguardar el patrimoni històric

Ha participat en el salvament d'infinitat de jaciments arqueològics

L'entitat ha estat la veu crítica que s'ha alçat sempre en defensa del patrimoni cultural

En el rànquing de les entitats dedicades a la protecció del patrimoni, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) és la setena del món pel que fa a antiguitat. Va néixer el 1844; o sigui, fa cent setanta anys. I avui dia encara persegueix els mateixos objectius que aleshores: “salvaguardar” i estudiar el patrimoni: “lamentablement, la RSAT no ha perdut la raó de ser; avui dia tenim les mateixes exigències d'intentar mantenir el patrimoni per a les pròximes generacions”, segons Jordi Rovira, el president des de fa tres anys d'aquesta entitat de Tarragona; una ciutat que déu la conservació de bona part del seu important patrimoni romà al treball intens de la RSAT.

Els orígens de l'entitat van córrer paral·lels a l'organització, per part de l'Estat, d'unes comissions de patrimoni que, per primer cop, posaven l'ull en la salvaguarda del patrimoni. A Tarragona, una ciutat amb un pes històric tan important, Joan Francesc Albinyana, liderant tot un moviment de la societat civil, va impulsar la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense –el títol de reial el va rebre el 1916 de mans del rei Alfons XIII.

La seva tasca ha estat incansable, a la ciutat i també arreu de les comarques tarragonines. Al llarg de tots aquests anys ha participat en el salvament d'infinitat de jaciments arqueològics i ha estat la veu crítica que s'ha alçat en defensa del patrimoni cultural. Sense les seves aportacions, l'amfiteatre o les muralles romanes de Tàrraco segurament no serien el que són avui dia: uns monuments patrimonials de primer ordre, que estan declarats patrimoni de la humanitat i que juguen un paper important en la promoció turística i cultural de la ciutat. Sobre l'amfiteatre, Jordi Rovira recorda que als anys cinquanta es va crear una associació dins de la RSAT per salvaguardar-ne les restes: “Va ser un moment heroic, en el qual es veu directament que el voluntariat fa que se salvi.” Sobre la muralla romana, fins a l'any 1870 se subhastaven parts del monument perquè s'hi construïssin habitatges, “fins que un grup de gent de la RSAT van clavar un cop de puny damunt la taula; si no hagués estat per aquesta forta oposició, avui no tindríem la muralla”, indica Rovira. Són dos exemples del treball de l'entitat: “Si no fos per la RSAT, aquests monuments importants de Tarragona, com ara la muralla, l'amfiteatre, el fòrum de la Colònia i la necròpolis, haurien tingut un tractament més desafortunat”, assegura el president de l'entitat.

Aquesta insistència davant les administracions públiques que històricament han tingut cura de la gestió patrimonial els ha comportat també alguns problemes. L'entitat, aleshores i ara, ha fet de contrapès a les administracions, i la relació entre l'una i les altres no sempre ha estat fàcil. Més aviat el contrari: la RSAT ha estat una mena de “brossa a l'ull” per a ajuntaments, Generalitat i govern espanyol, a l'hora de qüestionar algunes de les seves decisions patrimonials: “En unes jornades que vam fer entitats com la nostra, vam arribar a la conclusió que el patrimoni històric és massa important perquè se'n cuidi només l'administració, i aquesta afirmació encara és vàlida avui dia”, explica Jordi Rovira. “No hem parat mai de ser la brossa a l'ull”, hi afegeix el president: “La nostra missió és defensar el patrimoni en tots els seus vessants; som els ecologistes de les pedres”, assenyala.

La lluita continua, i avui dia té altres fronts oberts. La rehabilitació que recentment ha executat la concessionària d'autopistes Abertis –propietària del monument– a la pedrera del Mèdol de Tàrraco, i que ha costat 1,5 milions d'euros, no ha estat ben vista per l'entitat. “No és afortunada”; per una banda, perquè ha comportat la tala de nombrosos arbres: “Hi havia una harmonia entre arbres i pedres que ara ha desaparegut.” I, per l'altra, perquè els miradors que s'han instal·lat a l'antiga pedrera romana impedeixen visitar el clot del Mèdol: la gran agulla de pedra es veu ara des de dalt, però no des de la seva base: “És absurd; hem fet saber el nostre descontentament a Abertis de diverses maneres i creiem que ho haurien de replantejar en un termini breu.” Però tot no és dolent. L'Arqueològica elogia el petit centre d'interpretació que Abertis ha obert a l'àrea de l'autopista AP-7 del mateix nom, en el qual es projecten dos audiovisuals i on s'explica el procés d'extracció de la pedra en època romana i el seu ús final per a la construcció de monuments com ara el circ i l'amfiteatre: “És un centre que convida a visitar Tàrraco”, indica Rovira.

La RSAT continua mantenint la mirada atenta en les actuacions patrimonials. En les grans (com ara les obres de restauració que actualment es desenvolupen a les muralles, sobre les quals la RSAT critica que s'hagin substituït carrers originals romans) i en les petites, com és tenir cura del paisatge urbà: critiquen, per exemple, que rètols lluminosos d'establiments comercials tapin restes i monuments històrics. “Aquest és un dels aspectes més reivindicatius i punyents” de l'entitat, assegura el seu responsable.

El museu

Des del mateix moment de la seva fundació, els socis de la RSAT van començar a impulsar la creació d'un museu que donava cabuda a diverses col·leccions d'antiguitats privades i que conservava material arqueològic: “Des del segle XIX i fins als anys cinquanta del segle XX es comprava material que anava apareixent en excavacions a la ciutat i, com que sovint l'Estat no tenia diners, els socis de l'entitat els avançaven per poder comprar peces; era com un micromecenatge local que es feia en aquella època i que va permetre recuperar peces que anaven al mercat de compravenda d'antiguitats”, explica Jordi Rovira. De fet, el fons d'aquell museu va acabar configurant l'actual Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que encara avui conserva algunes de les restes que són propietat de la RSAT.

Paral·lelament al museu, l'entitat va crear una biblioteca, que avui dia està situada a la seu actual de l'entitat, al número 35 del carrer Major de Tarragona. És una biblioteca especialitzada centrada exclusivament en arqueologia, història, prehistòria i antropologia. En l'actualitat disposa d'uns 3.000 llibres i al voltant de 20.000 volums de revistes. Entre els llibres destaquen alguns exemplars del segle XVIII, però el gruix principal són llibres de la segona meitat del segle XX. Les revistes sumen uns 1.000 títols, gairebé tots de temàtica històrica. “La importància d'aquesta biblioteca és que moltes d'aquestes revistes no es poden trobar en cap altra de Tarragona i algunes fins i tot de Catalunya”.

En aquesta biblioteca també hi ha el butlletí que des del 1901 edita l'Arqueològica, i que actualment té una periodicitat anual. És una revista amb difusió internacional –a través de l'intercanvi amb més de 360 entitats d'arreu del món–, i que “és de referència en l'àmbit científic”, segons Jordi Rovira.


REIAL SOCIETAT ARQUEOLÒGICA TARRACONENSE

ANY DE FUNDACIÓ:

1844

POBLACIÓ:

TARRAGONA

NOMBRE DE SOCIS:

550

1901
El butlletí.
La RSAT va iniciar la publicació d'un butlletí especialitzat en arqueologia, que encara es publica.
3.000
La biblioteca.
Disposa d'uns 3.000 llibres i al voltant de 20.000 exemplars de revistes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dos membres de La Fura dels Baus saluden amb llaços grocs a Madrid enmig de crits i xiulets

Una Mercè en femení

BARCELONA
Antonella Lattanzi
Novel·lista italiana

“La foscor revela el sentit més profund”

barcelona

L’univers Adrià Puntí

Salt

Ramon Pichot, l’ubic

Girona

El Bòlit repensa el seu futur pels deu anys

Girona

El folklore, a Figueres

Figueres

Borràs celebra que el govern d’Aragó s’hagi retirat de la causa penal contra Vila i Puig per les obres de Sixena

Barcelona

La pista, per als d’EGB

Girona