Cultura

música

Crònica

Una veu que flueix

Després d'un accidentat viatge en avió en què van perdre l'equipatge i la paciència, tal com va explicar al principi del seu concert de dimarts al Mas Sorrer de Gualta, el cantant californià de 42 anys Gregory Porter i la seva banda van oferir una actuació memorable, basada sobretot en el seu tercer i últim disc fins al moment, Liquid spirit (Blue Note), guanyador de l'últim Grammy al millor disc de jazz vocal. Potser per això, l'actuació de Porter al Mas Sorrer va atreure un públic molt nombrós que gairebé va col·lapsar amb els seus vehicles els voltants d'aquest idíl·lic recinte baix-empordanès, entre els gira-sols que són la marca de la casa.

Amb el suport d'una gran banda, formada per Chip Crawford (piano), Aaron James (contrabaix), Emanuel Harrold (bateria) i Yosuke Sato (saxo alt), Gregory Porter va sortir a escena amb el característic barret que gairebé li cobreix tot el cap i vestit amb una elegància clàssica que lliga molt bé amb la seva veu profunda i sedosa, ideal per interpretar balades delicades i de tall també molt clàssic com ara No love dying, Hey Laura, Wolfcry –cantada només amb l'acompanyament del piano, com en el disc–, Lonesome lover i Water under bridges, una de les moltes cançons de Porter que contenen referències a l'aigua, els líquids i totes les coses que flueixen, com la seva pròpia veu. Per alguna raó, el seu primer disc es deia Water (aigua) i l'últim, esperit líquid. En les balades, Porter recorda grans cantants dels anys setanta i vuitanta, ara mig oblidats, com ara Teddy Pendergrass, Luther Vandross i, fins i tot, James Ingram, tot i que se'ls relacioni més amb el R&B que no pas amb el jazz, dit això amb tota l'admiració i el respecte per uns i altres, encara que a algú li pugui semblar una aberració. L'element jazzístic es va accentuar en les peces més rítmiques com ara Liquid spirit, Movin', Musical genocide i les versions de The work song i Hit the road, Jack, el clàssic de Ray Charles. Porter va tenir un últim gest de complicitat amb el públic, interpretant en els bisos l'estàndard cubà Quizás, quizás, quizás, per culminar un dels grans concerts d'aquest estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Artista i galerista es fonen en una mostra

Barcelona

Explicar un univers

barcelona
Premi de retrat literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril

Joan Vinyoli, el gall salvatge

Escriptor

Foc per sanar l’art

barcelona
Crònica

Gran tradició laica

Torroella de M

Arribas a tres bandes

BARCELONA

El Tantarantana combina ‘L’Atlàntida’ de Verdaguer i el record de Wembley per reflexionar sobre el conflicte territorial

barcelona

Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Barcelona

Més dones que mai

barcelona