Mirar a La Planeta per comprendre
En el marc del cicle Iber Escena, el Temporada Alta presenta el treball de Sergio Blanco, un director i dramaturg inquiet amb un peu a París i l'altre a Montevideo. Tebasland és la targeta de presentació d'un director que entén el teatre com “el gran dispositiu de la mirada”: És des de la representació que es poden copsar els altres reflexos del mirall, que es pot arribar a entendre l'altre. La funció està programada per demà dissabte a La Planeta (21h) i indaga en una ficció sobre un fill que és a la presó després d'haver matat el pare.
Tot passa en una pista de bàsquet enreixada. Com si fos el pati d'una presó. Hi ha dos personatges: el que entrevista i l'agressor. Tot i que les reixes envoltin l'escena la posada en escena és frontal. Per Blanco, és molt interessant la reixa perquè mostra una realitat “com pixelada construint una mena de trencaclosques perfecte”. La reixa permet també situar bé la trama i esdevé una metàfora per explicar que l'espai de creació de l'artista és limitat i generar una metàfora del que és dins i dels que poden sortir fora.
La peça, que té una semblança al mític reportatge novel·lat periodístic A sang freda, de Truman Capote, beu també de la intriga de Hitchcock i Stalney Kubrick. L'autor no s'ha limitat a traslladar l'Èdip rei de Sòfocles al segle XXI (“això sí que seria una paricidi!”), sinó a fer faules sobre una ficció que coincideix en aquest tema.
Les càmeres de vigilància són pertot en aquesta proposta. No és gratuït: “Cada ciutadà occidental és observat uns 15 minuts diàriament per càmeres de seguretat.” El sistema tancat de càmeres ajuda a observar la trama també des d'altres punts de vista, fins i tot atenent l'atenció dels altres espectadors.
