cultura

El Mume reprèn l'humanisme de Josep Narro

El Museu de l'Exili treu a la llum un centenar de dibuixos inèdits que l'il·lustrador va fer als camps del Rosselló

El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera inaugura demà (13 h) una exposició excepcional que treu a la llum, per primera vegada, prop d'un centenar de dibuixos que l'il·lustrador català Josep Narro i Celorrio (Barcelona, 1902-Guadalajara, Mèxic, 1994) va fer durant el seu confinament a diversos camps de concentració al final de la Guerra Civil. El conjunt d'aquesta obra, que pertany al fons del mateix Mume, és tan desconegut, que els tres fills de l'artista, vinguts expressament de Mèxic per a la inauguració, també el veuran demà per primer cop. El seu caràcter inèdit, però, no és l'únic valor d'aquests apunts d'urgència realitzats en condicions penoses, sinó també el fet que constitueixen un corpus gairebé insòlit dins l'especialíssim gènere de l'art concentracionari. Així, a diferència de l'habitual recurs a la imatge de la multitud i l'amuntegament i, per tant, a la despersonalització dels refugiats, Narro es resisteix a renunciar a la singularitat del patiment, sempre inaudit i únic per a cada ésser humà, de manera que converteix aquest treball de documentació de la vida als camps d'Argelers, els Haras de Perpinyà, el Barcarès i Agde, els llocs d'infàmia on va ser successivament transferit al llarg de tres anys, en un manifest ètic en què, a través d'un repertori de retrats, s'erigeix en el commovedor testimoni d'una humanitat inalienable. Més encara pel fet de dedicar una atenció prioritària a les víctimes infantils de la guerra, amb una sèrie de retrats de criatures que, alhora que denuncien la precarietat de vida als camps, s'erigeixen en una crida a l'acció humanitària urgent.

Josep Narro. Dibuixar la veritat nua dels camps del Rosselló (1939-1941), que es podrà visitar al Mume fins al 5 d'abril del 2015, ha estat comissariada per l'historiador Enric Forcada, que ha dedicat també monografies als artistes Manolo Valiente i Josep Subirats, i ha estat produïda pel mateix Mume i l'Ajuntament d'Elna, amb el suport del Consell General dels Pirineus Orientals, la Casa de la Generalitat a Perpinyà i la família López-Campà.

Serà també una bona ocasió per recuperar un dibuixant excel·lent i il·lustrador prolífic que a Catalunya va caure en l'oblit arran del seu exili, l'any 1952, quan va decidir establir-se definitivament a Mèxic. És un oblit del tot injust considerant que va ser un dels dibuixants amb més talent de la prodigiosa generació dels anys vint i trenta, quan va començar a publicar els seus acudits gràfics a L'Esquella de la Torratxa, i que de la seva taula de treball a Gràfiques Seix i Barral Germans, on havia entrat molt jove, el 1924, i després de la guerra, a l'editorial Juventud, sortirien algunes de les millors il·lustracions de llibres de l'època. Establert ja a Mèxic, rebria encara tres dels encàrrecs que li donarien més prestigi: la il·lustració del Quixot que Juventud va editar per commemorar el seu 35è aniversari, el 1958; la del Decameró de Boccaccio, i la de Les mil i una nits, totes dues encomanades el 1966 per Clásicos Nauta. A Catalunya, el poeta i traductor Feliu Formosa sempre ha reconegut els deutes amb aquest artista sensible, amic del seu pare, que quasi del tot sord l'acompanyava, quan tot just era un adolescent, a descobrir els museus de Barcelona, als anys quaranta.

LA DATA

15.11.14
és el dia
que s'inaugura l'exposició, a la 1 del migdia, amb l'assistència dels seus fills vinguts expressament de Mèxic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona