Cultura

música

xavier castillón

Pop cremat amb ràbia ‘punk'

Totes les bondats que ja apuntaven els seus dos treballs precedents, Defectos personales (2012) i l'EP Las tres Gracias (2013), un petit caprici gravat amb Joan Colomo i Senior i el Cor Brutal, es confirmen en el nou àlbum del músic olotí Xevi Pigem , l'excel·lent De desnudos y desconocidos, un disc “totalment de banda”, a diferència dels anteriors, gravat amb la implicació absoluta dels músics del seu grup, La Casa en Llamas: Carles Vidal, guitarra, també conegut per Tom Hagan, i els recuperats Without, i els també garrotxins Manel Serra (guitarra), Francesc Palmero (bateria) i Dani Toledo (baix). “El fet d'haver treballat prèviament amb ells en directe ha influït molt en el disc, que s'ha enregistrat gairebé sense postproducció: el que es va gravar és el que sona en el disc, no hi ha retocs.”

Va ser Joan Colomo, productor de Defectos personales –de fet, el van gravar gairebé en tàndem amb l'autor– qui va animar en aquesta ocasió Xevi Pigem a treballar amb Mau Boada (Esperit!). “Em va agradar molt la producció que en Mau va fer per a La figura del buit, d'El Petit de Cal Eril. A més, tenia la sensació que les meves cançons podien sonar massa pop i en Mau m'ha ajudat a fer un pas més enllà, per fugir dels llocs més tradicionals”, explica Pigem. Primer es van gravar totes les bateries del disc a Ca l'Eril (Guissona), però el gruix del disc es va enregistrar a l'Estudi d'en Tete, d'Olot, amb en Mau col·locant els micròfons en els llocs més insospitats de l'estudi. Autèntica experimentació sonora al servei d'unes cançons directes i punyents. Per ordre d'aparició, Bien muertos los dos, Tan puta, El perro de San Roque (la avaricia de Ramón), De desnudos y desconocidos, El santo al cielo, Fumarse la razón, Cerca del fin i Al final todo arde. Segons el seu autor, són cançons que tracten temes tant personals com socials, que parlen de relacions però també de política i fins i tot de religió, això sí, a la seva peculiar manera. Tan puta o El perro de San Roque (la avaricia de Ramón) parlen, per exemple, d'un sistema polític i social que degenera per moments. “Duermes a mi lado sólo cada cuatro años y quieres saber si aún sigo por ti, en fin...”, canta a Tan puta, i a la faula sobre l'avarícia que és El perro de San Roque afirma que “no tiene rabo, algún hijo de puta se lo ha robado, medio perro se ha quedado y ahora hay alguien con dos rabos”. Això sí, en Xevi aclareix –perquè ja hi ha hagut gent que li ha preguntat– que el Ramón Rodríguez que cita la cançó no és, en absolut, The New Raemon. Tant Xevi Pigem com els músics de La Casa en Llamas acrediten un passat més o menys remot en diferents bandes de hardcore melòdic, així que no és estrany que les cançons de De desnudos y desconocidos respirin un cert esperit punk, no estilísticament parlant, però en la ràbia que emanen alguns dels textos. “M'agrada cuidar una mica les lletres, que sempre hi hagi un cert missatge al darrere i, si és possible, buscant un punt còmic.”

Xevi Pigem actuarà el 6 de març a l'Almo2bar de Barcelona, juntament amb Mau Boada, a la presentació d'ElMini, el festival olotí al qual sempre ha estat vinculat Pigem des dels seus inicis en solitari. De fet, el 28 de març també oferirà un concert acústic a ElMini, i tornarà a tocar a Olot en format de banda, el 8 de maig a El Torín, amb Projecte Mut.

‘De desnudos y desconocidos'
Xevi Pigem & La Casa en Llamas
Discogràfica: WAFF (We are from Fargo)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.