cultura

Els Goya inflen el pit

Repassem alguns dels fets destacats de la 29a edició dels premis Goya, que es van lliurar dissabte a la nit i que van tenir ‘La isla mínima' com a gran triomfadora

La isla mínima es va convertir en la gran guanyadora de la 29a edició dels Goya, que es van lliurar dissabte a la nit. Repassem en aquestes pàgines alguns dels aspectes més remarcables de la cerimònia.

Accent andalús

Les dues pel·lícules més nominades del 2014, La isla mínima i El Niño, i les dues més taquilleres d'un any excepcional, Ocho apellidos vascos i, de nou, El Niño, tenien accent andalús: sigui per l'equip creatiu, pels actors, el lloc de rodatge o el reflex a la pantalla de costums i tòpics del sud espanyol. La gala se'n va fer ressò posant un malagueny com a presentador –Dani Rovira–, lliurant un Goya honorífic a un altre malagueny –Antonio Banderas– i fent present el flamenc en els números musicals, entre altres detalls. Però sobretot hi va haver accent andalús en els discursos dels premiats: en els deu premis de La isla mínima, en el de millor documental per Paco de Lucía: la búsqueda... Alberto Rodríguez, guanyador del Goya pel guió i per la direcció de La isla mínima, va evocar “el somni de la gent que va apostar fa vint anys per fer cinema a Andalusia”. “Quan potser teníem talent, però ni tan sols coneixíem el llenguatge cinematogràfic”, va afegir.

Edmon Roch

El productor català va ser cridat cap a dos quarts d'una de la matinada (“Edmon Rotx”, el van anomenar), juntament amb Toni Novella, per rebre el Goya a la millor direcció de producció per El Niño. Ahir a la tarda explicava a aquest diari que, tot i haver guanyat només quatre dels setze premis, va marxar de la gala “molt content”: “La pel·lícula ja ens ha donat tot el que ens havia de donar, i tots els premis que hem rebut, els set Gaudí i els quatre Goya, són a més a més.” Va explicar que la direcció de producció d'El Niño va ser complicadíssima, tal com va dir en rebre el guardó: “Tothom ens deia que això no es podia fer: rodar a la frontera amb Gibraltar o Melilla, a la terminal de contenidors d'Algesires, fer plans amb helicòpters volant baix prop de les llanxes...” Però amb un gran equip i molta determinació van aconseguir el que es proposaven.

El cinema català

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, deia abans de la gala que 23 de les 28 produccions nominades als Goya tenen participació catalana. Tot i que estem lluny de l'any de Pa negre, no va anar malament. A banda dels quatre Goya d'El Niño, Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo –una producció de Zeta Cinema– va guanyar els guardons de millor film animat i guió adaptat. Carlos Marqués-Marcet, triomfador dels Gaudí, va tornar a tocar el cel amb els dits amb el Goya al millor director revelació per 10.000 km. El cineasta va tancar el seu discurs d'agraïment recordant, en català, les paraules d'un amic seu: “Compartir fa molt gustet.”

Que el planter del cinema català és ple de perles també ho demostra el fet que el premi al curt de ficció va ser per a Patrícia Font, amb Café para llevar. Exalumna de l'Escac, ja va estar nominada als Gaudí, però sense premi.

Eufòria

Les al·lusions a la suma de 130 milions es van repetir en diverses ocasions al llarg de la cerimònia. Són els diners que ha recaptat el cinema estatal durant el 2014, un rècord històric, encapçalat pel fenomen d'Ocho apellidos vascos, que va veure premiats tres dels seus actors: Karra Elejalde, Carmen Machi i Dani Rovira. Això va contribuir, sens dubte, al to festiu de la gala. “Hi havia un esperit de festa compartida, de celebració, per un any molt bo de resultats econòmics i qualitatius –comenta Edmon Roch–. Ha estat una feliç coincidència. El Niño la vam començar fa quatre anys i s'ha estrenat el 2014. I Ocho apellidos vascos no és un rècord d'ara, sinó de la història del cinema espanyol, fins i tot ha superat Titanic.

Wert

Després de la criticada absència en la cerimònia de l'any passat, José Ignacio Wert va assistir aquest any a la gala i va haver d'aguantar les crítiques del presentador, Dani Rovira; del president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, Enrique González Macho; de Pedro Almodóvar, i de molts altres. “Nacho, passa-t'ho bé, enamora't de nosaltres; queda't al còctel, està tot pagat”, va ironitzar Rovira.

La llargada sí que importa

Tres hores i 45 minuts. La del 2015 ha estat sens dubte una de les cerimònies dels Goya més llargues. Discursos d'agraïment interminables (i mai interromputs), un excés d'intervencions humorístiques i musicals i una llista de premis ja per si mateixa molt llarga. De premis Goya, se'n donen 27, en contraposició amb els 24 Oscars i els 20 César. Ahir circulaven acudits per les xarxes socials, com aquest, a Twitter, de @Sasisoto: “«Mamà, me'n vaig a la gala dels Goya.» «D'acord, truca'm cada dia.»”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda