cultura

Teatre

Gespa Teatre: mig segle

L'agrupació teatral palamosina va rebre la medalla de la vila en commemoració del seu cinquantè aniversari

L'actor Joan Lluís Bozzo va reconèixer la feina amateur de l'entitat

Van recordar-ne els fundadors: Ramon Serra, Ramon Sarquella i mossèn Xavier Ferrer

L'Agrupació Teatral La Gespa va rebre ahir la medalla de la vila de Palamós, la màxima distinció que el consistori atorga a les entitats locals, com a reconeixement del seu cinquantè aniversari. L'escenari de l'acte, el teatre municipal de la Gorga, no els era aliè, però sí la sorpresa que darrere el teló l'actor i director Joan Lluís Bozzo els felicités l'efemèride, amb la il·lusió de qui també va iniciar la carrera en el món del teatre amateur. Tot citant Jaime Gil de Biedma, Bozzo va destacar que l'activitat teatral és “el termòmetre de la cultura d'un poble”.

Gespa Teatre té els seus orígens quan, després de dècades de repressió, un grup de joves palamosins amb alguns actors del grup Calderon –dissolt el 1964– van iniciar, pels volts de 1965, les representacions dels Pastorets, i van forjar des d'aquell moment una llarga trajectòria de treball constant i dedicació al foment del teatre a Palamós. L'any 1969 van representar El més petit de tots, de Folch i Torras, sota el nom d'Agrupació Teatral del Cine Club Palamós. A continuació van dur a termes obres d'entreteniment: Pi, noguera i castanyer, d'Àngel Millà i Lluís Casañas, El triomf de la carn i Gente bien, de Santiago Rusiñol.

La fundació de l'entitat com a Grup Escènic Palamosí, GESPA, data del 1970, coincidint amb els darrers anys del franquisme i de la transició, època en la qual el grup de teatre La Gespa es va decantar per un teatre compromès. Aquella primera etapa va finalitzar l'any 1987 amb el tancament de la Casa de la Cultura per obres. Entre les fites, el primer concurs de teatre infantil i juvenil, amb l'objectiu d'acostar el teatre als nens i als joves, un projecte pioner a les comarques de Girona. Per evitar l'esperit competitiu, l'any següent la va convertir en mostra i se'n van organitzar fins a nou edicions. I des que es va iniciar la Mostra de Teatre Amateur de les Comarques Gironines de Sarrià, La Gespa hi va portar sempre les seves obres i hi va poder mesurar el seu nivell en comparació amb els millors grups de Girona, d'Olot i el TEI de Sant Marçal.

La rehabilitació de l'edifici de la Casa de Cultura va suposar un tall de tretze anys d'activitat. Però des que es va recuperar el Teatre La Gorga, La Gespa va reprendre la seva activitat en una segona etapa amb Els Pastorets, una història diferent, que feia un repàs històric de les obres representades en l'etapa anterior. A partir d'aquí va començar una nova etapa amb la incorporació de nous actors i col·laboradors fins a formar un col·lectiu d'un centenar de persones. D'ençà de la representació d'Els Pastorets, una història diferent, Gespa ha produït any rere any prop d'una vintena d'obres, moltes de les quals, valorades amb reconeguts premis, fins al darrer muntatge, 1714: Bandera Negra, amb el qual l'any passat van commemorar el tricentenari del desenllaç de la guerra de Successió.

El president de l'agrupació, David Sagrera, va recordar les figures dels tres fundadors, Ramon Serra, Ramon Sarquella i mossèn Xavier Ferrer, i va reivindicar una dedicació que, a més de fer gaudir els seus integrants i el públic, projecta el municipi arreu del país. L'alcaldessa, Teresa Ferrés, va elogiar el fet que hagin representat una cinquantena d'obres i implicat, en alguns muntatges, fins a un centenar de persones del municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol